( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d'autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni >, de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l'arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d'autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d'Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d'autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l'arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d'a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
" Baros nobles, ja sia aysso que mot aiam sufert per Jhesu Crist ad essaussar la sancta fe catholical e la gent sarrazina a cofondre, no poyriam tant sostenir per Dieu que fos semblant a la milena part de la sua sancta passio, lo cal escampec lo sieu sancte sanc per so que.ns deliures del poder del diable, suspendutz en la crotz et abeuratz de fel e de viagre, coronatz d'espinas, el costat naffrat, els pes e(t) <e> las mas clavelatz, escopitz en la cara e batutz en las gautas e motz de supplicis suffertatz que espaventabla causa es per ausir e pus per comtar. Donc en per amor d'ayso el aia tantz turmens per nos suffertatz per que.ns guardes de las penas d'ifern e que nos resembes del poder del diable e * que.ns cologara en la sua sancta gloria, en per amor d'aysso devem suffertar per Ihesu Crit eyssaussan la fe catholical e cofonden la gent sarrazina per so que.ns fassa parssoniers dels sieus sanctes delieytz. Et ara es enayshi que el aiudan prepausam (i)ntrar en Espanha et es ayshi una nobla ciutat que hom apela Narbona et autras motas de sa Espanha que.ns trebalho mot fort ; e, si podiam Narbona penre, senhors, sapiatz que l'intrament d'Espanha seria mot ubertz e las autras ciutatz en la venguda pus leu serian vencudas. E si acosselatz que vays ( fol. 4 v ° ) Narbona anem, sia de part Dieu. Si no, intrem en Spanha et eliget so que pus ne volretz. " E totz crideron en una votz que miels sera primierament vencer Narbona e penre e pueys intrar en Espanha. Et aysso dig Karles demandec de cosselh a papa Leo et al patriarcha et a l'arcevesque Turpi et a Rotlan *. E totz acorderen se al primier cossel e tota la nueyt esteron entorn la ciutat de Carcassona.
L'endema mayti, ausidas las messas, Karles apelec alscus que sabian las carrieras e demandec lor per qual via poyrian anar vays Narbona. Et els disseron que si.s volia poyria anar per via plana o per montanha e trobaria un pauc loc covinent ad ops de cassar, e per aquesta * poyretz anar miels e pus breu. E l'arcevesque Turpi dis : " Senher, per aquesta anem, car donarem nos solas e deport e repausarem nos cassan e prenden las salvazinas dar s'an gaug nostres corsses. Et yeu meteys ab los cassadors <irey> e vos venretz suau am lo senhor papa et ab tota la ost enayshi co.s cove de gran ost. " Et aysso dit, mougro se d'aqui e l'arcevesque Turpi davant els ab les cassadors. E can agro anadas quatre leguas, l'arcevesque Turpi se fo partitz dels cassadors e montec sus un pueg et atrobec aqui un Sarrazi cassan e pres lo e pueys demandec li quins homs era ni de cal loc era. Lo cal li respondec : " Cassador son e de ma cassa vivi e son Sarrazis ( fol. 5 r° ) e ma estaiha es a Peyra Colobra, en un pueg on ha marmetz trops. " E domentre que l'arcevesque parlava amb el vic fum en una valh davant si e demandec al Sarrazi si a nul habitador en aycel loc on era le fum. E.l Sarrazi respondec li que aycela valh avia nom Magra, c'alcus de Narbona li.n avian mes nom, may autres l'apelavan abans Valh Valhica per aysso car passat ha vint ans que set homes an aqui estat paubrament, totz negres e peloses, bestials et ayssi magres que a penas an figura d'omes. E no manio sino milh e favas e cauls et autras herbas salvaias et ad hom no fan ni be ni mal. E car son aytals, per so aycela valh es apelada Valh Magra. Et en lor mayso es lo fum.
L'arcevesque, can ausic aysso, dec se gran gaug e fec gratias a Dieu. Et entretant Karles, layshada la ost en un pla, et amb el Rotlan e.ls dotze pars, arcevesques, avesques, abatz entorn quaranta vengron aqui. E l'arcevesque Turpi comtec lor tot so que.l Sarrazi li avia dig e totz agron gran gaug e feron grans gratias a Dieu. E dis Rotlan a l'arcevesque : " Senher, pus c'ayssi es, anatz la e veiatz si es enayshi. " Et el respondec li : " Totz hi irem. " E comenssero a deyssendre, tiran los cavals per las regnas, car per la mala carrieyra que atrobavan les covenia.n anar a pe. E foron entorn cinc milia a l'intran de la valh.
Mays l'arcevesque Turpi, totz primiers, sols venc a l'abitacol e no vic aqui mays doas mayzone- ( fol. 5 v° ) tas mot paubras et intrec pertot e vic un otatori de costa.l cal atrobec un dels set heremitas, lo qual ac gran paor que a penas ausec gardar l'arcevesque. Mays l'arcevesque demandec ad el ad onor de qual sant era hedeficatz ayscel orator. E l'hermita no li poc respondre mays fe li senhal c'as onor de madona Sancta Maria. Et intrec l'arcevesque am gran gaug e mentre orava girec se a l'hermita e saludec lo en lati. Et el enclinec son cap e respos li : " Lo tot poderos Dieus,filh de la Verges, vos benasigua." E l'arcevesque senhec lo e demandec li si era sols o si avia companhia. Et el repon li : " Depus que crotz faytz en vostra front, mi benasen [e] d'aytal senhal meteys, be puesc parlar am vos d'ayssi enant ayssi com ab crestia e sirvent de Dieu. " Et el dis li : " Be o potz far segurament ; sapias per cert que yeu soy crestias et arcevesques. Et ades, veyras Karles crestias emperador am gran moutesa de crestias. Et ab si es papa Leo e.l patriarcha de Iherusalem, cardenals, arcevesques, avesques, abbatz mays de set cens et Rotlan e totz los dotze pars, dux e comtes e baros motz et autres cavayers e motz homes a pe que liuron lors corsses a tot trebal per eyshaussar la fe crestiana e no temo perilh ni mort. "
E l'hermita, aysso ausit, casec als pes de l'arcevesque ploran e queric li perdo e comenssec sas paraulas a dir : " Senher arcevesque, depus sirvens estz de Dieu et amic, misericordia aias d'aquest pecca- ( fol. 6 r° ) dor e de mos companhos. Sapias certanament que set companhos em e depus que forem ayssi la voluntat de totz fo una. - Hyeu, dis l'arcevesque, (t)e coman en vertut de sancta obedienssa que diguas de qual linhage estz nadi ni de cal terra et en cal guisa vengutz ayshi. Et el dis li que voluntiers o faria. " Sapias que set em e degu no es de la provintia de l'autre. Hyeu, ey nom Thomas e fuy de Normandia, de la vila c'om apela Roams e son pus vielhs que negun dels autres. L'autre fo de Lombardia, de la ciutat c'om apela Papia, que.ys costa.l flum que a nom Tozin, et es pus nobles que yeu de linhage e de bonas costumas e de scientia et ha nom Ricart. Lo tertz fo d'Ongria, filh del rey d'aquel regne, et ha nom Robert ; la bonesa d'aquel e las costumas lonc seria per comtar. Lo quart es d'Escossia et ha nom Girma, nobles de parentat e de amor e (de) dilectio en Dieu, segon que nos avem conogut, pus nobles. Lo quint es de Flandres, d'un borc de Sanct Omer per nom, et ha nom Alayra ; la humilitat d'aquel es grans e (l')enflamament de l'amor de Sant Sperit le demostra esser pus noble que nulh rey. Lo size es Theotomon e nasc en Coluenha, filh d'un noble baro. Lo seten es de Egiptia provintia, filh d'un noble rey, et ha nom Bertholmieu, entre totz de paciencia e de bonesa pus nobles, et es bos clergues. Mays en qual guisa em ayssi augatz ho.
Scolars eram de Paris ( fol. 6 v° ) e forem companhos prop de quatre ans ; pueys Dieus que.ns spirec de la sua gratia, desamparem totas causas e seguim Jhesu Crist, las terrenals causas coma vils e trespasadoras menespresans, e que suffrissem per el, car per nos suffric tro a la mort ; lo qual a nos per los sieus angils aquest loc essenhec. Ayssi avem estat prop de vint ans, ajustatz a servisi de luy. Ordi e milh avem maniat, cauls et autras herbas salvaias que semenem e reculhim segon que Dieus nos aparelec et (a)ls aucels del cel et a totas autras creaturas. Leos, orsses et autras totas salvasinas que el bosc atrobem, nos no las encaussem ni elas nos, enans amiguablament an viscut am nos e vivon el bosc et a nos obeseysson, ses mal que no lor fam ni elas a nos. Et enayssi avem viscut entro ara. "
" Thomas, so disx l'arcevesque, faytz venir vostres frayres. -Senher, voluntiers, mays gran paor auran, que salvagges son com las bestias del bosc. " Et adoncx Thomas sonec las campanas et els ausiron las, que eron a Roca Guliera, e comensseron a deyssendre. Can foro costa un loc que a nom le Cortal, ausiron le trampol e.l trincadis que fazia la ost * am las espazas et amb autres ferramens trencan los aybres per far carriera entro al loc on ero los hermitas. Adoncx agron gran paor que fos mortz lor frayre Thomas per Sarrasis que y ( fol. 7 r° ) fosson avengudi. Et adoncx feron gratias a Dieus pregans el que.ls fezes morir ad aytal mort com lor frayre Thomas era mortz e que.ls corones de corona perdurabla. Et apres aysso viron la ost e vengron tost a l'aygua d'Orbio e passeron otra e vengro a lor habitacol e troberon aqui lor frayre Thomas e l'arcevesque. E can intreron, Thomas baysan el saludec los e comtec lor en cal guisa ( li ) era pres ni co eran aqui vengutz aquels crestias. Et els yssament comteron qual paor agron de la mort de Thomas ni de la venguda de la ost ; e ploran de gaug que avian [e] disseron a Thomas : " Pus que Dieus nos ha fayta tanta d'onor que tantz ondratz baros nos ha faytz venir ayssi, covidatz los e donatz lor dels bes que Dieus nos ha donatz. " E Thomas comenssec a rriyre e disx : " Nos non avem for un galh que.ns canta las horas ; en cal guisa poyra bastar a tant(z) baro(s) ? " Et aysso fayt el meteys Karles e.l sant Leo papa e Rotlan e totz los dotze pars e totz los maiorals ayssi com avetz ausit davant * e can viro los hermitas meravelhero.s fort de lor esguardament, tant ero negres. E.l benigne senhor Karles comenssec les humilment a saludar, pueys humilment Leo papa e.ls autres baros. E l'arcevesque Turpi comenssec lor a comtar de mot e mot so que Thomas li avia comtat. Et aysso ausit, Karles e totz los autres, escomaugutz de pietat, ploreron e feron gran lau- ( fol. 7 v° ) sor a Dieu car avian trobatz tantz sants baros ni (.ls avia ) laysatz venir en ta sancte loc. Leo papa vesens ayssels baros bos vol far son sermo e l'arceve(s)que Turpi pregueg lo que no feses entro l'endema e que cosselhesso a Karles que aqui feses monestier e que y pauses abbat. E.l senhor papa lausec aysso e tota la clercia. E can Karles ac aysso ausit,dis que voluntiers y bastiria e y faria monestier e l'endotaria car be conoysshia que Dieus amava a(i)scels bos baros e que.l loc era sanct.
E domentre que menavan aquestas paraulas, Karles ac cet e l'arcevesque Turpi portec li de vi et enap. E can volc beure, Thomas li disx : " Senher, si voletz del nostre pa, voluntiers vo.n darem. " Et aportec li mieg pa de milh dur et arre, car onze dias avia passatz que era cueytz. E benesic lo pa Thomas, pueys presentec lo a Karles e Karles pres lo e trenquec lo e maniec ne un pauc e.l remanent donec a Turpi e maniec ne e l'apostoli eyssament e.ls clergues e d'autres pus de set milia e totz foron ayshi be sadolhatz quo si aguesso mangat en cort de rey. Et aysso fayt, tan gran plor e tan gran feriment de pieytz auziratz aqui en la ost que tota la valh resondia e celh que podia maniar d'aquel pa cresia esser montz e netz de sos peccatz. E Turpi am clara votz cridec e disx : " Baros, payres e frayres, le Senher creayre de tot lo mon vos a sadolhatz de la sua magna. E depus que tantz santz ( fol. 8 r° ) baros avem trobatz, anatz totz d'ayssi e partetz vos per esta valh et apparelatz vostras tendas ; e qui no ha(n) tendas fassan de fuelhas d'aybres maysos on puscatz repausar, car le senher Karles romandra ayssi privadament amb aquestz santz baros. " E partiron s'en totz estiers lo senher papa e.l patriarcha e seissanta entre arcevesques et avesques et abbatz e d'autres ondratz clergues e quinze entre comtes e dux.
Et aysso fayt, Karles parlec am Thomas et am los autres hermitas : " Senhors cars, disx el, ben conoyssem que Dieus vos ama, car tant lo(n)c temps vos a ayssi cosservatz ni faytz vieure a ssa honor ni a sson servisi, ni al gran trebalh que per el avetz suffert en aquest loc, segon que nos conoyssem e vezem en vostres corsses. Per que yeu vos prec que.m diguatz co a nom aquesta valh.- Senher, so disx Thomas, aquesta valh solia hom apelar Valh Valhica, mays un rey de Narbona que venc ayssi a nos una vetz- e segon que Dieus nos amenistrec, eyssenhem li co.s podia salvar e bategem lo et estec ayssi am nos lonc te(m)ps e can no poc sofrir nostra vida partic se de nos- e pueys d'aqui enant el fe apelar aquesta valh Valh Magra, car nos eram magres. -Be se cove, so dis l'arcevesque Turpi, que sia mudatz aquest nom. " E Karles disx : " En totas guisas aura milhor nom, mays acosselhatz me que fassam. -Senher, disx l'arcevesque, faytz (per) la valh cologuar la ost e Rotlan fas - ( fol. 8 v° ) sa costa nos una forssa - car, pus que.ls Sarrazis sabrian nos ayssi, en totas guisas punharian et enginharian co.ns puescan far mal - et estiam saviament ; e.ls arcevesques e.ls avesques fassan lors capelas ; e vos aiatz maestres per far forns ad obs de la caus e de peyras e de mortier. E.ls maestres de la fusta vason per lo bosc per aparelhar la fusta que.ns aura obs. Et estiers aysso fatz cridar per totas las terras que.ns aporto viandas e fatz aparelhar que puescan venir segurament. " E l'emperayre disx : " Ayssi sia fayt. " E comandec aqui meteys al senhor N'Aymes de Baviera que.s dones cura de tot aysso. - " Senher, so disx, a vostre comandament sera fayt et adomplit."
E domentre que aysso parlavan, los cassadors de Karles intr(er)on per la ost, cridan et apelan, < am > los cas seguen cinc entre sers e servias e no podian neguna penre. E vengron les sers entro a l'abitacol e can viron les hermitas tengron se per segurs e leperon l(or) las mas e.ls cas d'aqui avant laysseron se de layrar e de seguir -et eran pus de tres cens cas. Et aqui meteys, can viro los hermitas, estenderon se per terra e.s pauseron la un pe sobre l'autre, mostran senhal d'umilitat e de hobediencia. E Karles e tota la ost c'aysso viron deron se grans meravellas can viro aquo que.ls cas fazian.
" Be podetz ara cascus conoysser, so disx l'arcevesque, la sanctetat dels baros que Dieus nos a faytz ayssi trobar. E no tant solament per votz del cel ni per autra destinada nos o fa (fol. 9 r° ) conoysser, mays per las bestias salvaggas e per les cas que obeseysso ad els e veno a lor refugi. " Et adonx Karles, endressadas las mas vays Dieus, fe grans lausors e gracias a Dieu, ploran, et amb el mays de vint milia. Et aqui meteys Karles comandec a far las capelas e c'om tractes be de bastir le monestier. Et apelec Thomas e dis li : " Que an acostumat de maniar aquestas bestias, c'ades n'auran assatz ? " E.l Gasc Engilier dis : " Donatz lor pebre caut cueyt, c'aytal maniar lor es bo. " E l'arcevesque disx li : " Folh, no.t layssaras d'escarnir nulh temps ? " E Thomas dis a Karles : " Senher, non an acostumat que manio si no herbas e fuelhas d'aibres. "
E Karles fe lor aportar de cauls un home guarguat, disen a Thomas que per s'amor las mangesso ; e totz les clergues comenssero a rriyre e meravelheron se de la benignetat e de la humilitat de Karles. E Thomas, can ac faytas maniar las cauls a las bestias, baten la una ma am l'autra, fe las partir d'aqui, disen : " Tornatz vuo.n el bosc e guardatz vos dels cas. " E partiro se d'aqui de la ost, c'on no lor fe mal.
Aysso fayt, Karles dis a totz que fessen lors capelas. E cantas ne feron ni cals auiatz o. L'abbas de Sant Miquel de Mont Gargan, que es en Polla, fe costa son habitacol capela ad onor de Sant Miquel. Le senhor Leo papa passec Orbio e desotz Roca Guiliera fe sa capela ad onor de Santa Cecilia. L'arcevesque de Tors costa Orbio fe sa capela ad onor de Sant Cristol. L'abbas de Sant Benaseyt que a- (fol. 9 v° ) via en sa companha set milia cavayers < passec Orbio > e fe sa capela ad onor de Sant Benaseyt e sa ost tenia entro al Cortal. L'abbas de Sant Deuni avia en sa companha detz abbatz e mays de trenta milia homes e fe sa capela aqui prop ad onor de Sant Deuni. L'abbas de Mont Maior, que fo dels set dormens, fec sa capela en un loc, don podia veser tota la ost, ad honor de Sant Marti. L'abbas de Sant Johan d'Angilier fe sa capela en una comba ad honor de Sant Johan. Rotlant per tal que pogues gardar la ost fe una forssa al Caslar e fe aqui una capela ad honor de Nostra Dona. Le com[p]te de Lumanha e l'abbas de Broide e quatre avesques amb els am lors ostz vengron ad un pueg c'a nom Nausa e fero aqui monestier ad honor de Sant Miquel et aqui pauseron tropas de reliquias, so es a ssaber del sanc de Sant Esteve et una dent de Santa Columba e de la polvera de Sant Laurens. E pueys sagreron la glieysa. E l'abbas de Sant Briude fe autre monestier costa Orbio ad honor de Sant Jolia ; l'avesque d'Anjou fe autre monestier ad honor de Sant Laurens. L'avesque de Peytous fe monestier ad honor de Santa Maria dels Palaytz.
Mays enantz que Karles issis de Carcassona, Augier Dan(e)s e.l duc de Normandia eran anatz cavalguar otra.ls montz de * Gironda et en riba de mar. E aqui preseron homes e femnas et efans et ameneron les preses e de bestiar ses nombre que agron de Girona e d'Euna e d'aquelas partidas. E men- ( fol. 10 r° ) tre fasian las capelas, els vengron et en la Serra Roia a Mont Agut els cologuero lors tendas. Et agro gran gaug en la ost de Karles de lor aveniment. Et el meteys Karles venc aqui ad els fort alegres et eran quaranta milia et entre Sarrasis e Sarrasinas pus de dos milia e set cens efans en bresses. E per mandament de Karles bategec les totz l'arcevesque Turpi, lo qual mudec le nom del pueg : e per les efantz que eran aqui portatz en bresses disx que d'aqui avant agues nom Pueg de Bresces. Et aquel nom plac a Karles et a tota la ost. E feron aqui monestier ad honor de Sant Vincens e Karles donec vestirs a totz les bateiatz e blat a maniar et a ssemenar e Karles mandec lor que lauresson e s'esforcesson e fosson bos crestias e fo ayssi fayt quo el o disx, en l'an de la Encarnatio de Nostre Senhor ( DCC LXXX IX ).
Et aysso fayt tornec s'en Karles als hermitas e Thomas per mandament del senher papa cantec la messa e l'arcevesque disx l'avangeli. E dita la messa, Thomas per mandament del papa donec la benedictio. E apres Karles mandec a Thomas et als autres hermitas que maniesson amb el e Thomas respondec li que voluntiers hi maniarian ; pero disxero que no maniarian mays dels maniars que avian vesatz ni no manjarian carn ni beurian vi. Et anc no.ls ne poc hom apoderar entro que l'arcevesque Turpi lor o mandec en pena d'escomengament. Et adonc ( fol. 1O v° ) fero la voluntat de Karles. E can agro maniat,l'arcevesque Turpi disx a Karles : " Senher, ara.s covenra que hedefiquem le monestier, que quatre forns avem de caus e pro peyra ; mays cove sse que anem als marmetz ad ops de las corundas a far. - Dichem enans, so disx Karles, on sera le monestier. " E de costa l'abitacol lo senher N'Aymes de Bavieyra mesurec vint brassas en lonc del front de la capela e dotze en crotz del monestier. L'abbas de Sant Deuni mesurec la clau(s)tra e la dechec. Aysso fayt,Karles apelec lo maystre de la peyra Robert, que avia aqui dos filhs e sa molher, e disx ad el : " Amic Robert, aquesta obra coyta aytant cant poyras e sia tot be fayt covinentment. " Et als maystres de la fusta disx atrestal.
Et enapres le comte de Flandres disx a Karles : " Senher, pus que Dieus nos a faytz ayssi venir ni.ns ha donat a trobar tantz bos baros, faytz lo monestier bel et ondrat ad honor de madona Sancta Maria, e faytz le ric d'ondradas possetios e pausatz hi Thomas per abbat. " E Turpi dis : " Fort ondradament e be a parlat lo comte de Flandres e totz tene(m) per bo so que ha dit. " E Karles dis : " Donx ayssi sia, si platz a Thomas." Et a totz plac. " Anem, so dis Turpi, a la messa, que las campanas sonan ; pueys aurem le a cosselh e veyre(m) la voluntat de Thomas. "
Et aneron totz a la capela dels hermitas e Thomas cantec la messa. E domentre que cantavan, vengro aqui quatre homes sex de longuas terras. E la un fo de A-( fol. 11 r° ) lamanha, l'autre de Raynaborc, l'autre d'Englaterra, de Londres, e l'autre de Peyragorc, e cascus d'els portec en sa ma un ceri ardent e vengro a la capela e crideron autament : " Verges Maria, mayre de Dieu, ret nos la lutz, car en aquest sancte loc em vengutz cofisans de la tua misericordia, car la sanctetat d'aquest loc e la bonesa dels hermitas es per tot le mon publicada, * preguans la tua misericordia que per prex d'aquestz santz hermitas, que ayssi.t serveysso, del compliment de la tua gratia espandeys en nostres huels, per tal que clartat nos sia renduda. " E car la messa se cantava mandec lor hom que calhesso. Mays Thomas e.ls autres hermitas c'aysxi.ls ausiron cridar e plorar, pres lor ne pietat e pregueron Dieus per els. E domentre que Thomas levava.l cors de Nostre Senher a la messa, tan gran clartat desxendec del cel que a totz fo vegayre vesiblament que el meteys Dieus fos aqui entre els. E venc una gran votz del cel e disx : " Thomas, eyssauzida es la tua preguaria. " Et aqui meteys los sexs cobreron lor vezer e feron gratias a Dieu. E l'arcevesque Turpi pausec lor davant quatre diniers de diverssas monedas e disx lor: " Que vesetz ? - Senher, un autar < e > desobre un calitz daurat e Thomas aparelhat de cantar messa e vos autres. " E Turpi disx : " Dieus ne sia lausat ! Et encara gardatz que vesetz entor vos. " Et adonx guarderon vays terra e leveron ne els diniers e mentaugron cadahun per son nom. ( fol. 11 v° ) Et adonx disx lo senhor papa : " Ben conoysxem que veson e fassam ne lausor a Dieu que.ns ha visitatz de la sua resplandor sobre aquestz. " Et el meteys e totz les autres ploran feron gratias a Dieu e lausors. E las campanas sonero per elas meteyssas. Et adonx de(l) feriment del(s) pieytz e del plor meravelhosament resonava tota la valh. Et aysso durec per tot lo dia entro la nueyt e fo tan grans lo gaug aquel dia per tota la ost que negu no ac dezieg de manjar ni non ac fam per los grans miracles que Dieu fec aquel dia. E com fos tota la ost aiustada costa la capela de Sant Miquel, le senhor papa Leo fe son sermo denant totz en aytals paraulas :
" Baros fizels, la bonesa e la santetat d'aquest loc e dels hermitas nos a Dieus demostrat e no.ns ho a ara solament mostrat en la converssatio dels hermitas ni en lors paraulas ni en las bestias salvajas, mays en la clartat et en la votz del cel et el restaurament del vezer dels huels, segon que avem vist apertament. E depus que Dieus nos ha mostrat tans santz baros ni tant sante loc, mandi de part de Dieu a totz cantz estz que totz pessem ades que.l monestier sia obratz. E car em en ta sec loc e crauc, que no podem aver viandas segon que.ns auria mestiers, cosselh es de tota la clercia que Rotlan ab cels que li plasera passen otra.ls mons e cavalguen entro Barsalona o entro Girona e no y demore trop ( fol. 12 r° ) per tal que.ls reys d'aquela terra, can fossan aiustatz, no li fessen batalha. Empero una causa quierj e preg a Rotlan et a ssels que yran amb el, que donon a Dieu e a madona Sancta Maria a far aquest monestier le deume de so que guazanharian. " E totz cridero : " Sia fayt, sia fayt ! "
Et adonx Karles dis a Rotlan : " Cars nebot, vos yretz ayssi com lo senhor papa a dig, mays guardatz vos de tot decebement dels Sarrasis e vulh que menetz am vos vint milia cavaliers e trenta milia sirvens e tornatz al pus tost que puscatz. " Et ayssi foc fayt ; e can agron receubuda la benedictio de Thomas, segon que era adordenat, se partiro d'aqui. Pueys Karles aiu(s)tec la ost e disx lor : " Baros bos, Rotlan s'es maugut, lo cal nos renda Dieus sa e sal am totz sos companhos ; pero tres semmanas ha que nos em ayssi e sab ho el rey de Narbona e.ls autres, per que.s cove que estiam saviament e que no nos puscan decebre." E Guiraut de Viana disx :" Senher sapiatz per cert que, abans que vengua a sieis jorns complitz, auretz ayssi gran batalha. - Vers es, per cert, so dis le comte de Flandres, que yeu sei que.l rey de Narbona e d'autres trops son aiustats, per que, senher, es bo que fassatz estrenher la ost e bastir forssas els pueitz la on miels sera per c'om no nos puesca far vergonha. E faytz las establir de sirvens, pueys poyretz segurament hedificar lo monestier. -Aquest cosselh tenc per bo ", so dis Karles. Et adonx comandec a ssos baros que ( fol. 12 v° ) fesson las forssas. E fe.n una far el pueg de Bressolas am tres mirandas e autra a Rogca Guiliera ab cinc mirandas, sobre Sanct Cristol autra ab quatre mirandas, a Miralhas autra a la intrada de la valh, a Sant Deuni < autra, a la Rocha de Boychia autra > ab doas mirandas, a Nausa autra, que y ac grans obs e fe la be stablir.
Quan las forssas foro faytas, mot plac a Karles et a tota la ost e disx ad els : " Huey mays se cove que cochem nostra obra. " Et apelec Robert, maystre de l'obra e disx li : " Vec te que t'ey donatz mil homes e tres cens bestias ad acabar la obra et ad aportar so que.t sera mestiers e piccas e palas et autres ferramens e set milia gans e pro vianda a tres meses e si als te fa mestiers, ara o demanda.- Senher, so disx Robert, tot aquo avem que nos fa mestiers. " Pueys l'arcevesque Turpi disx a Robert : " Tu as vint pilars de marmes a far lo fonsament del cor e fay tretze fenestras e un trauc redon et el cor dels senhors (detz) arcx, cinc de cada part, e quatorze arcx en tota l'autra glieysa. E totz los capitels sian caus, car pro y metrem reliquias per tal que.l loc aquest sia guardat de tota tempesta e de tot lam per la voluntat de Dieu. E Robert disx ad el : " Senher, cans capitels y aura per far autars ? " E l'apostoli disx li : " Tres tant solament y aura autars per la estrechura del loc. Mays las fenestras on sera l'autar de Nostra Dona faytz grandas e sobre cascuna layssatz un trauc per on pusca intrar una copa et aquel puscatz claure am una peyra que yessca de fora em ma- ( fol. 13 r° )niera de clau, et entre cascuna de las fenestras layssatz un trauc e cochatz l'obra e metetz y covinentment vint pilars. " E Karles disx al maestre : " Robert, tot aysso ret per escrich per tal que res no y lasses a far ni re no y mermes.- Senher, so disx Robert, a voluntat vostra e de tot(z) los autres sera tot fayt. " E partiro sse d'aqui et anero manjar.
E can agro manjat, set milia bestias carguadas de viandas intreron per la valh, que venian devays Tholosa, de las quals Karles e tota la ost s'alegreron fort e n'agro gran bo saber. E domentre que.s davon aquest gaug, lo Gasc Engilier venc am set milia cavaliers armatz et amenec entre bueus e vacas pus de trenta milia e saludec Karles e.ls autres, disen enaussi : " Senher,Rotlan e.ls autres bos baros vos saludan e tota la ost. E segon que avian promes trameton als hermitas et al monestier de madona Sancta Maria la dezena part de lor guazanh. Vec vuo.n trenta milia entre bueus e vacas et entre cavals e muls quatre cens et onze milia bezans d'aur e (nonanta) draps de ceda e d'aur a la ornementa del monestier. " E Karles disx ad els : " Es vieus Rotlan ? -Senher, sas e sals es, so disx le Guasc Engilier, e trop avem guazanhat ; vilas e castels avem presas e tres vetz nos em combatutz e tota hora avem vencut. E manda.us < Rotlan > que vos deumetz las terras e que el e.ls autres baros son apparelhatz de far vostre comandament en totas causas. "E Karles, can ausic aquestas novel- ( fol. 13 v° )has fe grans lausors a Dieu et alegrec se mot fort. Et el e Turpi apeleyro Thomas e disx li Turpi : " Thomas, prendetz aquest thesaur e.ls draps e tot aysso que vos tramet Rotlan. -No senher, no vuelha Dieus que nos aiam propri, so disx Thomas. Vostre sia e faytz ne so que.us vulhatz. " Et apres d'aysso Karles dis ad Engilier: " Diguatz me quals terras avetz gasanhadas. -Senher, tota Serdanha e la maytat de Gironda e cavalguem a Barssalona et aqui guasanhem trop, pueys a Lerida et a Balaguier ; e no ausem anar d'aqui enant, car vint reys eran ajustatz contra nos ; e ses vostre cosselh no.ns volguem amb els combatre. - Ben e gent o feytz, so dis Karles, mays de sa que avetz fayt ? " E.l Guasc disx li : " En las montanhas d'Urgelh fem batalha am tres reys, so es a ssaber am lo rey de Seguo(v)ia que avia nom Abrivatus, l'autre de Toleta(n)a que avia nom Ferragan, l'autre de Fraga que avi(a) nom Sobrecingus. Aquestz tres auc(im) et ab e(l)s cent trenta milia de gent[z] sarrasina ; e nos perdem ne quatre cens dels nostres. " E Karles disx li : " Rotlan on romas ? - Senher, so dis le Guasc, ad Empurias, en riba de mar, car promes li avian que bateiarian se. Mays en Urgel perdem un baro valent, trop bo et ondrat, per la mort del cal Rotlan e tota la ost agron gran dol ; e Rotlan fa fair aqui un monestier al cap del pueg de Rosselo ad honor de Sant Andrieu, lo qual monestier ( fol. 14 r°) sera sotzmes ad aquest de madona Sancta Maria segon que Rotlan a promes. Et aqui es sebelitz aicel bon baro. - E qui era ? so disx Karles. - Senher, Augier de Normandia. " Et adonx Karles e cels que aqui eran amb el foron fort (i)ratz de la mort d'aquel baro. Enapres Karles apelec Filomena, lo maistre de la storia, e dis li que tot aysso meses en la ystoria ses messorgua, si volia estar en sa amistat.
Aquestas causas faitas, quo avetz ausit, lo comte de Flandres vi que tota la valh era plena de viandas e de so que mestier lor era en la ost ; disx a Karles : " Senher, pus que tan bela companha em ayssi, cove sse que mudem le nom ad aquesta valh : no es cominabla causa que huey mays aia nom Magra. " E Karles disx a Turpi : " Justa causa es so que.l comte ditz. E vos metetz li autre nom. - Senher, voluntiers. Valh Grassa d'ayssi avant sia apelada. " Et aquest nom plac al rey et a tota la ost et ayssi fo apelada d'aqui enant.
E domentre que del nom de la valh parlavan, vec vos un message de Karles, que sabia de totz lenguagges, lo qual avia trames Karles per diverssas terras. E can lo vi Karles apelec lo. " E don ves, disx el, per que as tant estat ? -Senher, disx el, de Prohenssa so vengut am gran ost de Sarrazis. E can seran ajustatz seran setze reys, qu'els sabo que vos faitz hedificar aquest monestier. E cascus dels reys es vengut ab tot son ( fol. 14 v° ) poder. Et auiatz quals reys son : < lo prumiers es > Matran, rey de Narbona, e per sos prex son totz vengutz ; lo segon es lo rey de Vivares ; lo tertz es lo rey d'Aurenca ; lo quartz es rey d'Avinho ; lo quintz es rey d'Arle ; lo seizens c'a nom Cobrin es rey de Nemze ; lo setens es rey de Gavanda et a nom Blabet; l'ochens es rey de (Ni)ssa; lo novens es Furen, rey de Lodeva ; lo detzens es rey d'Usest e a nom Eberitum ; l'onzens es rey de Magualona e a nom Tamarin ; lo dotzens es rey de Bezers et ha nom Danabut ; lo tretzens es rey d'Acde et a nom Guarantus ; lo quatorzens es rey de Terragona et a nom Achilan ; lo quinzens es rey de Barssalona et a nom Saten ; lo setzens es rey de Gironda et a nom Mahomet. Et entre totz aquestz han de cavaliers cent setanta milia e de sirventz guarnitz dos cens milia. E diso que per forssa cobraran Carcassona e Tholosa e Cahortz et Albi e tot quant tout lor avetz; e vos e vostra gent venceran. E yeu e(y) les layssatz ]a Capra, ] al ga de Capra Pencha e non an temor mays de vos que vuo.n fugiatz." E Karles disx li : " Vana es lor temor, c'ayssi.m trobaran, si eran detz tantz, car ayssi fau mayso ad honor de madona Sancta Maria, que.is mayre de Dieu lo tot poderos, per que nos nos cofisam tant de la sua aiuda que amb el vencerem lors freuls aiustz. E so qu'els cuion far de nos, nos farem d'els. Pero per mon vol volgra que ara fos ayssi Rotlan am nos. " Aysso dig,cridec a totz Karles en auta votz a cel(s) que avian ausidas las novelhas : ( fol. 15 r° )
" Baros nobles, aquestz reys que avetz ausitz so vengutz contra nos < e son prop > e ia si'aysso qu'els sian trops, lor poder es paux, car Dieus qu'es vers poderos es am nos et asira els. E nos em ayssi ajustatz ad honor de la mayre de Dieu, verges Maria, e de s'ajuda seretz defendutz per que negus no.s dupte ni aia paor, mays que estiatz alegres am gran gaug car cresatz per ver que totz los vencerem huey. E si negus de nos, so que no.s fara per mon vol, hi mor, la sua anima sera coronada ab los angils el cel. E cascu de vos tengua ades sas armas aparelhadas e.ls sirvens puejon s'en els puegs e, si.ls veson venir, fasso nos o saber. " E tota la ost cridec : " Senher, ayssi sia, car cascus de nos ha cor de leo e no.ls duptam." Et adonx Rogier * dis a Karles : " Senher, cosselhatz que trametam cavalier(s) per guardar Carcassona ? - Platz me ", so disx Karles e fon fait. Enapres Karles trames le comte de Flandres am dos milia cavaliers e cinc milia sirvens per guardar le pueg de Nausa. E can foron aqui, viron venir tota la ost dels Sarrasis e comensseron a cornar aqui e cels que eran a Roca Guileyra ni al pueg de Bressols ni al Caslar *. Et aysso ausit Karles disx : " Verges, de Dieu engendrayritz, sias nos huey en ajuda ! " E fe cridar que totz se armesso e que li avesque e li arcevesque e.ls autres prelatz traysxesson las relequias e.ls corsses santz.
E domentre que d'aysso traches ni adordenes Karles, le comte de Flan-( fol. 15 v° )dres deisxendec del pueg <de Nausa> e trobec aqui lo rey de Bezers am cinc d'autres reys e dec amb els cridan l'ajutori de Dieu. Et als primiers colps el aucis le frayre del rey de Bezers. Et ac aqui faita mot granda batalha si que moriron dos milia sirvens e setanta ]milia ] cavaiers sarrazis. E can Matran vi aysso, el disx : " Be em vils can a vint garssos nos fan aissi torneiament. " Et am detz milia Sarrasis el enclaus le comte de Flandres e.ls sieus en la valh de Nausa, so es al Concost, fortment fazen batalla. Et aquela malvada gent feron tant gran brutle e cristz am trompas et am corns et am d'autres sturmens que disxeratz so, que aquo es l(o) maior tro que anc fos ausitz, e no ss'era meravelhas car d'aqui tenian entro Luc de cada part. E can Karles ausic aysso, passec am los sieus entro Marelos ; et eran en sa companha trenta cinc milia cavaliers ab auberxs e quatre vint milia sirvens. E pueis anero entro.l Rodet sobre Sant Julia. E Thomas anec a pe amb els, portan en sa ma Lignum Domini, e sos companhos romayro a la Grassa, pregans Dieus per els. E Karles disx a Thomas: " Puiatz en caval et estatz entre la geoda, quar mot me temi de vos. -Senher, so disx Thomas, ja mentre viva, no puiarey en cavalh. " E Karles fe lo.n puiar a Nausa e can fo aqui, el benesic e ssenhec Karles e.ls sieus ; et aqui preguec Dieus per els, que lor dones glo-( fol. 16 r° ) ria de victoria.
Aysso fayt, Karles, ab set milia cavaiers et am l'arcevesque Turpi e N'Aymes de Baveyra e.l comte de Peitou e.l comte d'Avinho e.l duc de Normandia, Guiraut de Viana, Raynier de Losayne, Aymeric, Melio de Pola e.l duc de Borgonha, anec primiers e trobec Fureum, lo rey de Lodeva e Fureus trenquec l'asta en l'escut de Karles e Karles am la sua espasa, Joysa per nom, feric Fureum per mieg loc del elme e torec li tot lo caval per mieg, si que la spasa venc entro a terra. E cascu dels set milia aucis un Sarrasi. E.ls autres quinze reys que viron aysso ajusteron se e meravelheron se fort. E feron trompar e cornar e vengro entro Camp Lonc. E.l comte de Flandres, que era enclaus aissi co avetz ausit desus, isxic am gran gaug de la valh e feric en els. E la geoda de Karles venc d'autra part et aqui a Camp Lonc ac gran batalha e gran morteudat e perdement de membres e de caps et escampament de sanc, que tota la terra era mostesia com si fos ( plueia de sanc ). E.l torneiament durec de la tercia entro sus a vespras en aquel loc e de la gent de Karles moriron aqui set milia e dels Sarrazis quaranta cinc milia. Pueys romas le torney entro l'endema e cascuna de las partz procurec de si ayscela nueyt al miels que poc.
E domentre que d'aysso parlavan, Girma, un dels hermitas venc (fol. 16 v° ) aqui e, can lo vi l'arcevesque Turpi, demandec li per que era vengutz. -" Senher, * cinc reys an combatut un dia entro la nueyt lo Caslar e perderon aqui mil homes e cels del Caslar trenta. E cuieron intrar en la valh de la Grassa e destroir so que fayt hi avetz e no y pogron intrar tans es greus la intrada. " E Turpi disx li : " De qual part vengron ? -Senher, disx el, lo monestier dels Palaytz an destruit e vengron per la Niela et destroiron Sant Laurens tot e per la rribeyra de Tornixarn dreyt al pueg de Bressols passeron Orbio. E.ls balestiers d'aqui naffreron ad els gran res de cavals e d'omes ent(orn) Miralhas e passero a la ( rota bovina ) entro ad Alsso et aqui so aras. " E l'arcevesque Turpi disx a Karles : " Senher, si a vos platz, yeu (i)ray ad els. - Anatz de part de Dieu ", so ditz Karles. E menec ab ssi detz milia cavaiers e mil balestiers e detz milia cirvens et entorn de vespras passero.l Rodet per la comba de Boysxeda entro en Alsso. E Turpi trames tres milia dels sieus entro Caunetas et * eran dos milia. E domentre que.ls Sarrasis cuieron estar seguramens, Turpi e sos companhos deron sobre els et aquels del Caslar isxiron e vengron aqui ; e Turpi als primiers colps aucis Mahomet, rey de Gironda. Et en aquela batalha moriron set milia Sarrasis e Turpi perdec aqui tres cens companhos que foron cebelitz al Caslar. Pueys totz los autres Sarrasis fugiro s'en ( fol. 17 r° ) per los puetz e per la on pogron. E Rogier, avesque de Carcassona, venia de la am tres cens cavaiers e set milia sirvens volens secorrer a Karles et isxic lor davant, que cuiavan fugir a Menerba e fec batalha amb els e denant Turpi que.ls encaussava aucis Guarantus, rey d'Acde. E Turpi < que > vi aysso disx li amb alegra cara : " Senher, senher n'avesque, ara em companhos, car cascu de nos a mort un rey. " E mort Guarantus, totz los autres s'en fugiron e.ls crestias vengron a la ost de Karles am dotze milia cavals.E l'emperayre Karles,can los vi, donec se gran gaug e Turpi contec tot aysso a Karles e Karles fe gratias e lausors a Dieu e disx : " Ora es be que maniem e que nos pausem un pauc, car al mati nos convenra que tornem a la batalha. " E fe armar mil guardas e mandec lor que tota nueyt velhesson e guardesson la ost. Et ayssi fo fayt e cascu d'els estec al[s] miels que poc aissela nueit.
La grant montesa dels Sarrasis fon dicha a Rotlan et en cal guisa cuiavon vencer Karles e destruir le monestier de La Grassa. Et el, can ausic aysso, ab ssa companha de nueitz e de dias cochec de venir e per acorrer a Karles al pus tost que poc, enayssi que la nueyt davant dita jac entorn la (N)iela e l'endema armec se e fe armar los autres, car avia ayssila nueyt ausidas novelhas de l'avant dicha batalha e d'a- ( fol. 17 v° )quela que era ad endevenir < e > volc afortidament contrastar a la ost dels Sarrazis. E Karles tornec al mati a la batalha d'autra part < e > gitec los Sarrasis per forssa de Camp Lonc et encaussec los entro Faberza e d'aqui endreyt entro Luc. E la on se mescla la Niela ab Orbio, Rotlan lor isxic al denant e cornec tant aut que d'una legua.l podia hom ausir. E can Karles l'ausic e totz los crestias, non es nuls homs que pogues dir ni comtar lo gran gaug qu'els agron en tota la ost. E foron cascus tant arditz que meravelhas es per com[p]tar. Et adoncx los Sarrasis agron tan gran paor que negus non era fis de sa vida. Et enapres Rotlan cavalguec sobre els e cridec la senha de Karles e primiers feric l'alcafit de Tortosa e gitec lo mort en terra e set d'autres, ans que tornes a ssi la lanssa. Et en aquela batalha fo tan gran crit de cascuna de las partz e tant trincament de caps e d'autres membres taus que longua causa seria per comtar. Empero per Rotlan e per los sieus moriron aqui trenta milia Sarrasis ; e per Karles e per los sieus moriron ses nombre. E moric aqui lo rey d'Arle e<.l rey > de Rodes e.ls Sarrasis c'aysso viron no.ls pogron mays suffrir e fugiron s'en entro a Narbona. E Rotlan e.ls autres seguiro.ls, trencan et aussizen cels que podian acosseguir. Mays empero Karles ne fe tornar vays La Grassa Thomas am la maior ( fol. 18 r°) part dels cirvens. Et el retenc ne ab ssi cent milia, car <amb> aquels el segra vais Narbona. E costa Narbona ac gran batalha e Rotlan, mal lor grat, passec (l'aygua) de Capra Pencha et aucis aqui cinc cens cavaiers et enapres tornec s'en a Karles. E fon fait a Porta Reg gran torneyament, que.l crit e.l brutle que aqui era entre els pogra hom ausir d'una legua, car pus de setanta milia Sarrasis moriron aqui e cinc cens cavayers crestias, los quals fe Karles sebelir onestament. E can vi Matran que no.ls podia pus soffrir (i)ntrec ss'en naffratz a Narbona e.ls sieus amb el. E per paor clauron las portas de la ciutat et adonx romas lo torneyament. E Karles am los sieus anec a Mont Laurens et estec aquela nueyt mot fort alegres am so nebot Rotlan et am d'autres de la victoria que avian faita. E fe aqui glyeysa ad honor de Sant Miquel e comtec li Rotlan que avia fait otra.ls mons ni en cal guisa era vengutz. E cascu d'els stec al miels que poc en ayssela nueit.
E com lo rey Marceli que en aquel temps era senhors d'Espanha e autres reys sotz el, cans que n'avia en Espanha, ausic que Karles volia intrar en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad alcus reys et a princeps, que avia faitz jurar, pessa avia, que si Karles (i)ntrava en Espanha que.l combatesso e li fesso batalha contra el a Narbona. E sobre tot preguec fort l'asmassor( fol. 18 v°) de Cordoa que done(c) filha per molher a Matran, rey de Narbona ; e totz aquetz reys la nueit davant dita vengron a Narbona, per mar e per terra. E cals ni cantz foro auiatz ho: aqui fo l'almassor de Cordoa e Golias, rey d'Almaria, Falquet, rey de Valentia, Aurelet, rey de Via, Ortan, rey de Tortosa, Sucret, rey de Culeyra, Baligan, rey de Saracossa, Tebet, rey de Tudela, Verdelan, rey de Fragua, Tornaferr de Barbasta et Ospinel, Frenagan, rey de Nazaret, Brivan, rey d'Austorga, Capadoci, rey de Leo, Barey, rey de Portagual,Paluis, rey de Pampalona, Gilauran, rey de Lucerna, Fralet, rey de Granada, Ravel, rey de Segovia, Bengion, rey de Toleton, Becan, rey * de Balaguier, ab el. E foron entre totz set cens quatre vint milia. Et al mati Karles volc ausir messa e guardec vays Narbona e vi lo gran fum e las tendas e de gran meravela fo fortz esbalausitz et apelec l'arcevesque Turpi e Rotlan e mostrec lor o.
E domentre que parlavan aqui d'aysso, un messagier venc e cals ni cantz eran ni co vengron ni co.l cuiavon vencer ni destroyr lo monestier de La Grassa, tot lor o comtec. Can aysso ausic Karles, apelec lo senhor Leo papa, los arcevesques e.ls avesques e.ls baros de la ost. E disx ad els lo fait e demandec lor cosselh. E.l senhor Leo papa respondec e disx : " Senher Karles, fatz ajustar la ost que farey sermo e mostrarey en (fol. 19 r°) cal guisa vos ni els vos capdeletz, segon que la gratia de Dieu m'essenhara. " E can foro totz ajustatz, lo senhor Leo papa so sermo comenssec e disx :
" Baros, frayres e filhs, si.l tot poderos nos ha amatz, manifest es a totz, car lo sieu filh, per tal que.ns guardes de mort perdurabla, trames en aquest mon, lo cal (c)antas antas sofric per nos ni cals,tropas vetz ho avetz ausit. Et en per amor d'aysso cove sse que nos suffriam per s'amor. Ara ayssi es Marceli vengutz : can ausic que.l senhor Karles e nos totz deviam (i)ntrar en Espanha, el a trames contra Karles tot son poder, cresens fermament nos vencer ans que (i)ntressem ni anessem d'ayssi avant. Mays lo creayre de tot cant es es pus poderos que el, del poder del cal nos em totz sostengutz. E cresatz que per veritat qu'el trametra entre nos Sant Gorle am gran companha de benauratz baros que primier ferran en els. Per estiers devetz creyre per ver que, si negus de nos autres moria en la batalha, que de corona perdurabla sera en gloria coronatz, que solament sia confessatz de sos peccatz. E depus que avem en Dieu ferma esperanssa que nos los venscerem et en vida et mort n'esperam gran guasardo aver, e donx gualhardament et alegra los devem combatre. E nos que tenem lo loc de mossenher Sant Peyre, del poder que.ns es liuratz, vos fam perdo e re-( fol. 19 v°)messio de totz vostres peccatz e d'aquela benedictio que Dieus benasic los sieus dessipols, sciatz totz benesitz. " Et aqui meteys fenic lo sermo.
E.l cu(nh)at de Karles, Gaynes, intrec per la ost ab cinquanta milia companhos armatz devays Franssa ; e car era vengutz en ora et en te(mp)s que grans obs lor era,donero se gran gaug e gran bo saber. Apres aysso Karles fe aparelhar la ost e foron dos cens quaranta milia, so es a ssaber quatre vint milia cavaiers e dos cens milia pesoniers. De l'autra part dels Sarrasis armero se e foro set cens milia, so es a ssaber dos cens trenta milia cavaiers e quatre cens setanta milia cirvens. E can foro armatz de cada part, e tostz primiers isxic l'almassor de Cordoa de la ost e disx grans antas a Karles et als sieus. Et el que ausic aysso isxic de la ost e, vesen de totz, escrebantec lo mort en terra aqui meteys. E Rotlan aucis < lo rey de Lerida >, Augier < lo rey > de Culieyra. Olivier tol lo cap al rey d'Almaria et Hospinel vi aquo e va ferir lo comte de Flandres si qu'el e.l caval aucis. Adonx totz los crestias de gran dolor e de mal saber que n'agron vengron totz sobre els ferir. Et ac aqui tant de mal entre de ssa e de la e de crit e de la morteudat que nuls homs vivens no <o> poyria per nulha guisa comtar, car la batalha durec cinc dias. Et a la perfi foro mortz dels Sarrasis so es a ssaber setze reys e seis cens milia Sarrasis. E Karles fe aiustar ( fol. 20 r° ) totz los crestias mortz e foro trenta set milia, entre.ls cals foron cinc avesques e quatorze abatz e set comtes e set cens baros. E l'abat de Sant Deuni fo aqui naffratz a la mort e Karles fe.l ne portar a Sant Mart(i) de la Verneda. Et enapres fe sebelir totz los crestias mortz e portar a La Grassa. E.l comte de Flandres isxament fe aportar a La Grassa e sebelir en la glieysa de Sant Miquel costa l'autar e d'autres baros trops costa l'autar.
Aysso fayt, Karles venc a La Verneda per amor de l'abat de Sant Deuni. E disxero li aqui li mege que no podia guerir * e.l papa e d'autres motz baros vengro li davant e l'abat reguardec los e disx lor : " Senher Karles, yeu mori e fau ne gratias al mieu creator del vencement e de la victoria de la batalha, e car la bonaurada mayre de Dieu nos ha fayta tanta d'onor, e prec la vostra bonesa que.l monestier de La Grassa acabetz ad honor de la mayre de Dieu e no y pausetz aqui si no nobles homes dos cens, car per baros pros e nobles sera cregutz e milhoratz lo loc. Mays empero mi faytz sebelir el monestier dels Palaytz, car yeu e mo linhage l'avem hedeficat. " Et aysso dig aspirec et issic la anima de luy del cors e visiblament los angils de Dieu portero la.n en paradis. E Karles e l'apostoli aneron als Palaytz amb el.
E Thomas e.ls autres hermitas, ausida la mort del senhor abbat, vengro als Palaytz mot ( fol. 20 v° ) fort dolens de la sua mort. E Thomas per (s'amor) cantec la messa, pueys sebeliron lo dedins la glieysa e.l senher papa sagrec la e pausec aqui (dotze) morgues, companhos de l'abat, los quals romayron aqui mot voluntiers per amor de l'abbat. E.l senher Karles e l'apostoli enrequir(o)n aquel monestier d'ondradas possetios d'aytal guisa que.l prior d'aqui hi pogues vieure tostemps ondradament ab dotze morgues et estar. E volc e mandec que aquel prior fos tostemps sosmes et hobediens al monestier de La Grassa.
Pueis Karles ab tota la ost anero a La Grassa e, can foro a Roca Guiliera, Karles vi lo loc e trops amb el e comenssero a plorar de pietat que agro < e > de gaug. E d'aqui deisxenderon et intreron al monestier e feron grans lausors e gratias a Dieu et a madona Sancta Maria de lor victoria. E.l senhor Karles apelec lo maiestre de l'obra e demandec li que avia fayt et el disx li : " Trop be, senhe, los pilars son dressatz e las corondas aparelhadas. -De part de Dieu, so disx Karles, mot be avetz fayt e tota l'autra obra aparelhatz al pus tost que puscatz. " Pueys mandec a totz que s'en tornesso a lors tendas per repausar lors corsses, car gran trebal avian suffert, e que estesson am gaug.
L'endema maiti, le bonaurat emperayre Karles levec se et anec al monestier e guardec l'obra e plac li. E,can la ( fol.21 r° ) messa fo cantada, apelec l'arcevesque Turpi e demandec li cosselh, qual abat i pausaria. Et el respondec li : " Senher, no.n es encaras ora, mays laysxatz acabar lo monestier e faitz hi far refrechor, dormidor, cambras, cosinas, effermayria, molis e forn. E fatz far pes de pa que no pusca mermar e que engal part sia donada a cascu e sagnayria, ospital on paubres sian receubutz. E per estiers fatz establiment que nuls homs no y sia receubutz per nul temps si non era nobles, car cels que non so nobles causas que no so noblas se pensso e per les nobles baros totas proesas e totz bes per els so eisxaussatz. Aysso fayt, pausaretz aqui abat, mays si plasia a Thomas nul autre non i pausessetz. - Aysso autregi, so disx Karles, mays anem veser los maistres e, si podetz res milhorar en l'obra, faytz o." E Turpi fec aqui far quatre fenestras mays que dit non era et enaisxi foron detz e ueit. Et enapres Karles apelec lo senher papa e.ls autres preylatz, demandan ad els en cal guisa se bastirian les autars. E.l senher papa disx : " Lo maier autar sia aysxi ad honor de la bonaurada Verges Maria et ad honor del bonaurat Sant Peyre apostol aia ayssi un autar en la dextra part. " Et ayssi fo fayt. E pausec aqui una costa de Sancta Redagonda e una dent de Santa Fe e un os del det de Sant Vicens e d'autras reliquias ( fol. 21 v° ) de set scans. E vedec en pena d'escumengament que nuls homs no fos tan ausartz que res d'aquo.n traisxes nulh te(mp)s. E l'avesque de Sant Andrieu d'Escossia fe de l'autra part de l'autar maior bastir autar ad honor de Sant Andrieu et aqui el pausec gran re de reliquias de Sant Andrieu. L'avesque de Limosi fe autre autar ad honor de Sant Marssal e pausec aqui tropas reliquias e santas. L'avesque de Sant Thomas d'Endia fe aqui autre autar ad honor de Sant Thomas et aqui pausec santas reliquias de tres santz e preciosas. L'avesque de Carcassona trames quatre campanas a Karles, grans e bonas, et el fe las pausar sobre quatre columpnas, del so de las quals tota la valh resonava, don tota la ost s'en donava gran gaug. Aysso fayt, Rotlan, am l'arcevesque Turpi et am quatre d'autres avesques, anec al Caslar e totz los crestias mortz fe ajustar que eran mortz en la batalha. E l'arcevesque Turpi aqui de costa fe els corces d'aquels sebelir e.ls corces d'els redian e flayravon com si fos fum d'aromatic o del pus precios enguent que hom pogues trobar ni saber, e sebelic los totz. E l'endema mayti, cantadas las messas, tornero s'en en la ost e l'arcevesque Turpi disx a Karles : " Senher, non es bo qu'estiam aysxi totz car ( fol. 22 r° ) l'obra e.ls maiestres empacham per la strechura de la valh. Mays iscam no.n ayssi a Miralhas on ha gran amplesa et estarem aqui miels. " Et ayssi foc fayt.
E.l senhor Karles fe aqui aparelhar sas tendas e sas foguanhas e totz li autres eysxament costa el. Pero Turpi mandec al maestre que be e covinentment e tost fesson la obra. E domentre que Karles fo a Miralhas, el se fe sagnar e totz cels que.s volgro en tota la ost ; et estec am gran gaug et am gran alegranssa. Lo tertz dia los cassadors de Karles amenero tres cens bestias salvaias e Karles fe aquel dia tres milia cavaiers, que eran totz filhs de cavaiers, et a totz dec cavals e palaffres e tot so que [o] obs lor fo. Pueys trames los a La Grassa ausir messa e cascus offric un besan d'aur. E per amor d'els Karles fe gran covit e grans maniars. Empero en cascu cap de la taula fe dressar una peyra, et aquela devays La Grassa estec sobre terra tres pes e demieg e l'autra cinc. E.l Gasc Engilier mesurec la longuesa d'una peyra entro l'autra e trobec hi cent trenta brassas e pausero hi thoalhas per tot. E Thomas venc aqui maniar am Karles e car era dissapte no maniava carn. Et avia hom donadas a Karles dotze troytas et el donec las a Thomas e Turpi trenquec las sobre una peyra e disx que aquel ( fol. 22 v° ) loc agues nom d'aqui enant Peyra Ficha et aquest nom plac a Karles et a totz cels que l'ausiron.
E can agron manjat, vengro s'en totz a La Grassa e totas las paretz ero ja faytas e las biguas aparelhadas e totas las levec sus Rotlan e.ls autres cavaiers ab cordas e totz los clergues cantavan " Te Deum laudamus ". Et en tres dias enapres fo cubertz tot lo monestier ; pueys Karles fe penher las paretz. Aysso fayt, lo senhor papa comandec als arcevesques et als avesques et als autres prelatz que ad honor de la mayre de Dieu e per la santetat del loc pausesson aqui de sas reliquias, e plac a totz. Mays Turpi disx : " Senhor papa, no valria mays que.l monestier fos sagratz ans que y pausessem reliquias ? " E.l senhor papa respos li : " Frayre, sapiatz vos e totz los autres c'ans passara un mes que sia sagratz, car pus noble que nos non em lo deu sagrar, so es el meteys le filh de la verges Maria segon qu'el meteys me fe saber per sos angils una nueit que.m cogitava de la sagracio. " Adonx Karles e totz cels c'ausiron, per gran devotio e de gran gaug que fo entre els, beneziron Dieus, totz en una votz.
Enapres pauseron davant l'autar de madona Sancta Maria quatre caucelas a pausar reliquias e foro totz los clergues aqui, revestitz de draps de seda, e pausero a- ( fol. 23 r° ) qui caucelas e escrins li avesque e li arcevesque e.ls autres preylatz a pausar reliquias en l'autar. E domentre que.s las portavan denant si las reliquias, lo cant dels clergues e.l sonament de las campanas era grans e del fum de l'esses e de l'aromatic era plena tota la glieysa. E Thomas descobric l'autar de madona Sancta Maria e mostrec as els la columpna del marme en que l'autar se sofria, que era tota cava et empliro la de reliquias, so es a ssaber un os del pieytz de Sant Felitz e dos dentz de Sant Girma et una margua del vestir de Sant Marti et un gant de Sant Jorge et una caucela d'evori plena del sanc de Sant Laurens e del sanc de Sant Esteve una plena ampolha. Et el meteis lo senhor papa pausec aqui una brustia plena de reliquias e de Sant Paul reliquias e de vint e nou santz reliquias <et> ompliro el trauc de la columpna e pausero aqui del vestir de Nostra Dona Santa Maria, pueys clauseron lo trauc et am cadenas lieron la columpna e cobriron l'autar de motz precioses draps d'aur e de seda cubertz.
Aysso fayt, Turpi pausec en l'arc de la crotz en un trauc motas reliquias, so es a ssaber de Sancta Fe e de Sancta Basela, de Sancta Cecelia e de detz e set autres santz ; pueys d'autra part pausec motas reliquias en un trauc e pueys claus lo. E pueys Turpi pugec aut entre doas fenestras al corn de l'autar e.l senhor papa donec li una brustia ( fol. 23 v° ) daurada et argentada, cuberta d'una borssa de polpra. Et en la brustia avia dels cabels de Nostra Dona Sancta Maria. E Turpi pausec la aqui e d'autras reliquias de quatorze santz e claus lo trauc. Pueys pugec en la terssa fenestra et aqui en un trauc pausec reliquias de Sant Sampsso e de Sant Deuni < e > de Sant Serni e claus lo trauc ; pueys desxendec d'aqui et anec a l'autar de Sant Andrieu < et > en un trauc de l'arc el pausec aqui reliquias de San Sebastia. Et enapres pausec en l'autar de Sant Peyre d'aquelas meteyssas reliquias e de Sant Maurici.
Aysso fayt, fero sonar las campanas e.l senher papa cantec la messa e donec a totz la sua benedictio, comandan aqui a totz los milhors et als pus nobles que s'ajustesson et aligisso abbat e totz autregeron ad aquo e lor plac.
E can foro aiustatz, lo senher Karles so sermo comenssec e disx : " Baros fizels, coltivadors de drechura, guarnitz de tota bonesa e de feussetat, be sabetz que isxim de Fransa ab l'ajutori de Dieu e de vos et avem hedificatz vint monestiers et avem los de tal guisa endotatz que el menre d'aquels podon vieure e servir a Dieu ondradament cent morgues de noble linhage. Et aquest es lo vint et unens, lo qual, ajudan la misericordia de Dieu, sera pus rix e pus nobles que.ls autres. E nos darem ad el tantas de bonas possetios que totz los habitans d'aqui ( fol. 24 r° ) poyran be et ondradament estar. Et aquest loc es tantz santz et am tantas de reliquias que tot <hom> lo deu onrar. Et am los autres tres c'avem hedificatz seran vint e quatre e(t) en cascu, si o cosselhatz, pausem una letra de l'A.B.C. " E totz disxero : " Senher,fort es bo. " Et enapres d(i)sxeron totz a Karles : " Pus aquest monestier es hedificatz, obs es que pessetz d'eisxaussar la sancta fe crestiana e que.ns partam d'ayssi. Mays cove se que primierament hi pausetz abbat. Empero totz nos acordam que Thomas eligiatz per abbat, si ad el platz. - Voluntiers, so disx Karles, que sol ad el plassia. "
Aysso dig, lo senher papa apelec Thomas disen ad el : " Thomas, nos volem e.l senhor Karles e totz li arcevesque e li avesque e li autres preylatz e totz les baros de la ost que ad honor de Dieu e de <la> bonaurada mayre sieua, e car longuament ayssi avetz estat a servisi de luy, que vos siatz abbat d'aquest loc a governar le monestier ; e seretz poderos de dar e de despendre e de menar am vos cavaiers e d'ondratz baros, am los cals la fe crestiana sera creguda. Et aysso non o refudetz per nulha re. " E Thomas respondec li : " No, sant payre, no o vuelha Dieus que yeu sia abbatz ni que d'ayssi enant me vengua a pessar de las causas temporals ; autre n'i pausatz que mielhs s'en saubes entremetre e que sia pus profitables al loc que yeu ni degus de mos companhos. ( fol. 24 v° ) Non avem cura d'als si no que puscam aver so que.ns sera obs a ssostentar nostres corsses domentre que serem en aquesta freul vida. Et en servisi de la mayre de Dieu e del sieus precios filh volem ayssi fenir nostra vida et estar. "
E Karles disx li : " Laysxatz aquestas paraulas estar e per amor de mi prendetz l'abadia am las possetios que yeu hi darey." Et encara el disx que no la penria en nulha guisa. E Turpi e Rotlan e totz los autres nobles baros pregueron lo que la preses ; et el disx que no faria. Et adonx tota la ost cridec que per forssa lo pausesson en la cadeyra ; vuelha o no vuelha, sia abbatz. E Thomas encara mays e mays refudec esser abbatz, apelan Dieus e Sant Peyre e la cort de Roma, si be.s era aqui lo papa. Et adonx lo senhor papa disx que no.l ne forssaria. E foren ne totz iratz e Karles no.l volc enjuriar e nulha manieyra.
Aysso fayt, Olivier disx a Karles et a totz los autres que mestiers era que en tan ric monestier pausesson abbat de noble linhage,bo et espert et ardit d'armas, que sapia dar,despendre, malevar e baratar e que sia bos clergues e de bonas costumas. E totz disxero que bo era. E domentre que pessao de la electio, Robert de Rosselo venc am trenta cavaiers, dels cals eran naffratz detz forment, comtan ad els que Marceli les avia gitatz de Rosselo e totz los autres crestias avia mortz e tota la terra d'Enpurias < e de Rosselo > avia cobrada, menassan a Karles et a totz los sieus que be lor car venra la ( fol. 25 r°) mort de sas gens que moriron a Narbona. E comtec lor que gran batalha avian fayta amb els als Pratz de Sila e moriron aqui set milia crestias e quatre tantz de Sarrasis e no.s fo meravelhas si Robert fo vencutz, que.ls Sarrasis eran tres cens milia cavaiers. E dis Robert a Karles qu'en totas guisas venria Marceli senes trigua. E Karles aysso ausen disx : " Payre e creayre e fazeyre de totas creaturas, mi e.ls mieus guarda e defen de la lor forssenayria, car en le hedificament d'aquest monestier [e] de la verges Maria non esperava ad aver huey mays batalha. E si.m cove a combatre amb els, tu.m dona victoria ad honor de la tua mayre. " Pueys disx a totz que anesso manjar un pauc e que pueys cascus puges en son cavalh e que presesson las guardas e.ls pueytz de cada part entorn si, per tal que si venian, no poguesson penre ni aver per els nul dampnage. Et, aysso fayt, comandec los naffratz als meges e mandec a Robert que.s pauses. Mays enpero los cavaiers de Karles encara non eran pujatz en lors cavals que las guardas de Roca Guiliera e de Vila Berssas comenssero a cridar et a cornar.
E Marceli aqui meteys quo venc pres en la valh de Vila Berssas mil bestias et aucis cent homes. E Karles e tota la ost, can foron guarnitz, vengron vays els e can foron a Serra Roja Rotlan cornec son corn. E Marceli can l'ausic e.ls sieus que eran amb el ( fol. 25 v° ) cuiavo.s que s'en fos anat en Franssa Rotlan, et agro tan gran paor que ajustero se e Ferragut de Nazera disx a Marceli : " Senher, pus que Rotlan es ayssi, si eram quatre tantz, no.ls poyriam soffrir. Mays enpero al pus tost que poyrem e ses dapnagge a penre tornem no.n. " Et ayssi ajustatz comensseron a girar areyre ; mays ans que fosson a la ( Niela ) perdec dels sieus Marceli setze milia e Rotlan feric aqui un rey, Baldrac, e fendec lo per mieg e per ayssel col foron totz espaventatz, si que pueys no aguardec negus l'autre. Et entro que fo nueytz seguiron los. Et adonx Karles fe ne los sieus cirvens tornar, preguan Nostre Senhor Dieus que Marceli e.ls sieus cofundes e que dones victoria ad el et als sieus.
E fenida la oratio, tan gran resplandor venc sobre.ls sieus, com si fos mieg dia, et entre.ls Sarrasis tan gran scurtat, com si fos nueytz escura et era o be nueytz. E l'endema enans de tercia feron aqui gran batalha ; e aqui fo ven(c)utz autra veguada Marceli e perdec aqui setanta milia dels sieus. E Karles perdec aqui quatre cens cavaiers e moric aqui l'avesque de Chartres [e] Raynart e dos morgues am si. E l'encaus dels crestias durec entro La Clausa et enapres Karles totz los cavaiers crestias fec sebelir al monestier de Sant Andrieu ondradament. E Rotlan seguic los quatre dias e (fol.26r°) tolc a Marceli mays de cent milia pesoniers, pueys tornec s'en en Rocelo < e >d'aqui enant a La Grassa s'en tornec < am > Karles < e > am los lors. E Thomas que era aqui romasutz am sos companhos receup los am gran gaug, fasen a Dieus gratias de la victoria. E.l senhor papa mandec cantar messa per l'avesque de Chartres e domentre que la messa se disia tres contraytz vengro davant l'autar de madona Santa Maria on lo cors de l'avesque era pausatz en un lieyt e per amor (d'el) la bonaurada mayre de Dieu rendec ad els sanetat. E.l senher papa juggec lo per sant e fe.l sebelir costa l'autar de Sant Miquel ondradament, ayssi co.s tanhia.
Aysso fayt,lo senhor papa e Karles e totz los autres nobles agron cosselh entre si e Karles disx : " En tal guisa.s cove que aparelhem e garniam aquest monestier que.ls Sarrasis no.l puscan destruir, can nos no y sserem. " E l'arcevesque Turpi disx : " Senher, fort o disetz be ; faytz em per amor d'aysso far ayssi cinc tors fortz e valhatz de cada part. " E Thomas disx : " Senher, cloquier hi fatz far, car grans obs hi es. - Ver ditz, ditz be ", so disx Turpi. E feron venir Robert, lo maestre de la obra, e mandero li que.l cloquier feses et agues d'aut vint brassas, am vint fenestras per tal que las campanas puesca hom ausir miels - e doas autras fenestras paucas hi fe - e que fes bel pont en Orbio.
Aysso dig et adordenat, partiro ( fol. 26 v° ) se et anero manjar. Et apres maniar foro totz essems e Karles disx : " Quo o farem d'abbat ? " E.l comte de Peytous disx : " Senher, ayssi es un cosi mieu, bon cavaier e savi e bon clergue, e cresi qu'el pendra l'abadia, si a vos platz. - Qui es ? so disx Karles. -Senher, Semfre que vos conoyssetz be. " E Karles fe.l venir e disx li si volia esser abatz. Et el dis que oc be. Aqui meteys, ses tota trigua, lo papa fe li gran corona et a cent d'autres entre cavaiers e donzels, totz de gran e de noble linhage, que foron morgues d'aqui ; et am gran so de las campanas e de grans cantz dels clergues, cantantz " Te Deum laudamus ", pauseron lo en la cadeyra. Aysso fayt e cantada la messa, le senher papa fe venir l'abat e disx li :
" Baros, entendetz so que vos vulh dir ; aquest loc es bos e santz e de Dieu amatz e sera tostemps, sol que siatz castz e nedes e guardetz que las reliquias, que y son pausadas, no las vos pane hom. Per estiers mandi a totz que siatz mundes e nedes e no siatz lauzengiers ni cresatz lausenguas e siatz de bona fe. Et amatz vostres frayres e devotament sirvetz Dieu ; no siatz messongiers, si res prometetz, atendetz o o no prometatz. E no siatz avars, larguament despendetz ; siatz bo conduchiers, vostra regla tenetz e coservatz. Tostemps lo rey de Franssa amatz et ad el respondestz et enapres a l'apostoli de Roma e nulh autre senhor non aiatz. E car hieu soy avutz en le hedificament d'aquest monestier, aytal privilge vos do et a totz vostres ( fol. 27 r° ) successors que no siatz sotzmeses a nulh arcevesque ni ad avesque si no tant solament a l'apostoli de Roma. Et estiers doni vos ad honor de Dieu e de la bonaurada verges Maria que tot abat que sia d'aquest monestier vasa a Roma a cap de cinc ans o de set ans l'abat. E per tal que tot lo mon sapia la gran amor que yeu ay ad aquest monestier * e que.l senhor papa dara ad el son palafre blanc e sselat, am tot son arnes, per reconoyssement ; e l'abat mene un an aquel palafre et aysso per reconoyssement d'amor. E cascu an sel que sera avesques de Carcassona, lo dia de la festa de Nostra Dona Sancta Maria d'aost, vengua en aquest monestier,si l'abat li o manda, e cante la messa et auia las coffessios dels malautes ; pueys l'abat done li un palafre, si es pros, en sinhal d'amistat. Et estiers aysso comandi vos que tenguatz drechura als paux et als grans e per nulh aver no vo.n devietz."
Aquestas causas dichas ad els et aysxi amonestadas, lo senher papa disx e preguec a Karles que dones heretatz e possetios al monestier, car ora era e temps, el nom de Dieu. < E Karles disx : " So farey voluntiers. > Doni en per amor d'aysso et autregi a la bonaurada mayre de Dieu et en aquest monestier cinc cens cavalayrias e tota la terra d'entorn, aytant cant una mula poyria anar en un dia. E vuelh e comandi a totz sels que son o que seran dins aquest terme que totz sian ( fol.27 v° ) sotzmesi ad aquest monestier de La Grassa e totz li fassan homenagge. E per estiers doni li cinc milia homes qu'ey faytz bateiar e cant aurem mais guasanhat, nos hi darem mays tot dia. E doni li per despessas mil marcx d'argent." Et adoncx l'abat e.l covent renderon li.n e li.n fero grans gratias.
Mays empero Karles disx a l'abat et al covent que tostemps donesso a maniar [per la sua arma] a quatorze paubres et a tres autres per la sua arma. " E dic vos que yeu ami mot aquest loc e per aysso mandi a totz que be vos capdeletz en totas causas que.s tanhera al monestier e cascu pessatz de milhorar al monestier. E si bos estz, be vuo.n venra e bes vuo.n venran ; e si mals estz, be o saubrem e, si o etz, mal vuo.n venra ses trigua. E per estiers laysxi vos ayssi maestres et homes aytantz cantz conoyssem que mestiers vos fan e Robert am sa molher et am dos fils ad ops de las tors e del pont a far. E mandi vos que l'onretz e que l'ametz e no li fassatz ni.l diguatz res que mal estia. - Senher, so disx l'abat, miels o farem que no.us cuiatz ; e vostra voluntat en totas causas segon nostre poder adomplirem am l'ajutori de Dieu. " E Robert disx a Karles : " Senher, pus voletz qu'ieu romanda ayssi, platz me et am la gratia de Dieu ajudan acabarey l'obra. Mays prec la vostra bontat, senher, que.m donetz un loc on pusca far un molin.-On es ? ( fol. 28 r° ) so disx Karles. - Senher, disx Robert, aysxi prop de Boysxeda. - N'abbat, so disx Karles, donatz lo li. - Senher, voluntiers,so disx l'abbat. E si mays voletz, mays li darey, si.us voletz. " E Robert pres lo do. Et enapres dis Karles a Robert : " Ara fay to moli et ajudaran te li autre maiestre ; e can fayt l'auras, pausa y ta molher et estia aqui. Pueys torna te vas aysxi per acabar aquesta obra ; pueys venras a mi a Narbona, que, domentre que la terrem assetiada, <t'> aurem aqui obs. " E Robert disx : " La vostra voluntat sera tota fayta. "
Et acabadas aysxi aquestas causas, Karles trames a Narbona sos messages a Matran, disen ad el e contan que si.s volia bateiar e rendre Narbona, qu'el l'aseguraria e li daria mays de terra qu'el no.n tenia. E Matran, can ausic aysso, volc tolre els caps als messagiers. Mays per precx de sa molher s'en layssec e tornero s'en a Karles, mandan ad el que no faria res per el, menespresan e tenen vil el e sos companhos. E Karles disx : " Tot aysso qu'el vos ha dig li tornara sus son cap, si a Dieus platz. " Pueys ajustec sos nobles baros e disx lor que depus que.l monestiers era hedificatz no.s covenia que pus demoresson aqui, mays que anesso assetiar Narbona et eyssaussar la fe catholical.E Rotlan disx a Karles : " Senher, mays valria que primierament prenguam Menerba, Be-( fol. 28 v° )sers et Acde ciutat e totas las forssas entorn aqui ; pueys poyrem miels assetiar Narbona et estar pus segurament entorn. - Sia aysxi doncx, disx Karles, e dema mayti siam aparelhatz d'anar la." Et aysxi fo fayt. Et al mati ausiron messa en la glieysa de madona Sancta Maria e mandec aqui Karles a l'abat que cal que causa volgues Thomas ni sos companhos, que tot o fes e que l'onres mays que totz.
Apres d'aysso Karles baysec Thomas e pres comiat de luy e dels autres e.l senher papa aquo meteys. Et avuda la benedictio del papa en la glieysa, anero s'en vays Menerba totz e tantost preyro la e Karles fec aqui metre cavayers e sirventz per guardar lo castel e la terra. E enapres vengron al pont Colobrar e meiron li aqui nom la guarda Rotlan e fero aqui capela de Sant Marti. Pueys aneron a Cabestanh e preyro.l e Karles fe bateiar totz los Sarrasis e Rotlan anec ad Acde la ciutat et estec hi ueit dias, pueys pres la. Puey,aysso fayt,Karles e Rotlan vengro a Corsa e totz li autres et hedifiquero aqui monestier ad honor de Sant Esteve e Karles tenc aqui sa cort et apelero aquest loc Cortassan. E d'aqui Karles trames sos messages a Matran que vengues parlar amb el. E Matran menespresan Karles e sos messages no y volc venir. E l'endema mayti Rotlan am vint milia cavaiers anec a Narbona primiers e Karles enapres (fol. 29 r°) am tota la ost. E Rotlan venc entro Porta Reg e Matran isxic am los sieus et ac aqui gran torneyament e Matran perdec aqui pus de setanta cavaiers e Rotlan quatorze. Et enapres venc Karles et assetiec la vila otra l'ayga < e > de sa e pausero se aqui pus de trenta milia et a Sant Miquel de Montlaurens pus de quaranta milia et a Capra Pencha pus de cinquanta milia. E Rotlan pausec al Bruel e totz li dotze pars. E Karles fec hedificar le monestier de Sant Felitz e pausec si aqui. Et ayssi assetiero Narbona. Pueys Karles trames a La Grassa a Robert que vengues ad el. E Karles, can lo vic, demandec li de l'estament del monestier. Et el disx li que totz lo mandavan saludar e que fort ben estavan e que tot dia fasian precx a Dieu per el. Et ac ne gran gaug e bo saber, pueys mandec li Karles que fes los giens per combatre la ciutat e fon fayt a son comandament.
Pero car no podem mudar que no parlem de sels per qui fo hedificatz lo monestier de La Grassa - e per amor d'aysso tornem un pauc a lors faytz - endevenc que Thomas ajustec un dia sos companhos e disx lor que non era bo que d'aqui avant estesson establitz, car les monges volian maniar e beure belament et aver bels vestimens e belas cavalguaduras e la lor voluntat era contraria en totas causas a la vida qu'els solian tenir ni menar ans que Karles vengues aqui. ( fol. 29 v° ) E foron d'un acort totz set que laysxesson lo monestier e que fesson lor habitacol al pueg de Vila Berssas. E feron o ja sia aysso que a l'abat et als morgues e majorment ad un prosom morgue que avia nom Helias fo greu le lor departiment. Mays empero disx a l'abat : " Depus que els s'en parteysxon d'ayssi, trametetz lor lor pa e lor vi e sso que lor es mestiers, ayssi com si romanian am vos ayssi. E donatz lor dos servicials que lor aporten lenha e so que lor sera mestiers. " Et ayssi partiro se d'aqui e feron lor habitacol aqui e sirven a Dieu et a madona Sancta Maria romayron aqui.
Et aysso fayt l'abat venc la on era Karles. E Karles, can lo vi, plac li fort e li saup bo sa venguda e demandec li de Thomas e de sos companhos. E l'abat disx li en cal guisa se son partitz d'aqui. Et aqui meseys Karles donec a l'abat cent marcx d'argent, dels cals comprec blat et amb aquels l'abat s'en tornec al monestier ; e saludec totz los morgues de part de Karles.
L'endema, Gibert lo prior venc s'en a l'abat e disx li : " Senher, tolham le moli de Boysxeda ad aquela vielha et a sos filhs, que cada dia n'aurem pa a trenta homes. - Si no fos per temor de Karles, so disx l'abat, yeu o agra fayt pess'a. " E fon vers que acorderon se l'abat e Gibert al tolre del moli. ]E traysxeron. ] E traysxeron ne d'aqui seissanta sestiers de blat e empareron lo moli. Mays la fem- ( fol. 3O r° )na e.ls efantz laysxeron estar aqui encara ; e tot aysso feron ses voluntat de Helias e dels autres morgues. Et endevenc se que, domentre que Robert adobava los giens, venc un cayrel < e > aucis lo. Et aqui meteys l'abat e.l prior preyron lo moli e giteron la femna e sos filhs e disxeron li que visques de las almoynas del monestier d'aqui enant e disxeron li de grans antas. E.ls filhs dolentz et (i)ratz disxeron li que s'en (i)ran clamar a Karles; e la mayre no fo ausarda de dir que s'en anes clamar per paor de l'abat. Et ela et un dels filhs, per nom Razols, anero a Karles e trobec lo a Peyriac. E Karles, can los vi, fo maugutz de gran pietat, car grans era l'amor que Karles avia a Robert, e demandec li co li anava. E Razols clama(n) e bayssan los pes de Karles mostrec li en cal guisa l'abat e.l prior li avian tout lo moli e pres[ec] seissanta sestiers de blat que eran la(i)ns.
Can aysso ausic Karles, fo maugutz et escomaugutz et (i)ratz et escrisx a l'abat et al prior ; e fe lor mandament que rendesson lo moli a la femna et a sos filhs e tot cant tout lor avia, e si no o fazian, que el o venjaria cruselment et enapres Karles donec al macip cinquanta sols e vestir a ssi et a sa mayre et a son frayre. E tornec s'en e mostrec las letras a l'abat e can l'abat ausic l'escrig de Karles, hac gran temor ; e.l prior disx li : " No.us temiatz car Karles a mot a far e no li membrara ; e metam en carcer le macip, pueys ( fol.30 v° ) direm que anc non vim las letras de Karles et ayssi serem excusatz." E l'abat autreiec hi e volc o e fo ayssi fayt. E.l prior ac de la mayre del macip cinquanta sols que el avia aportatz. E menero en preso lo filh et ela, cridan e ploran de la preso delh filh, demandec e requeric a l'abat que li rendes son filh, car non avia res forfait per que.l tengues pres. E.l prior no.l li volc rendre, ans li tolc so que avia e la batec cruselment. E la femna dolenta e trista anec al moli e pres detz pols bos e grasses que avia am una gualina, et amb els et am so filh menor anec s'en a Karles a Narbona e trobec lo al Bruelh am Rotlan et am los autres baros nobles. E ploran mostrec a Karles e claman en cal guisa li era avengut del fayt e donec li el present disens que res alre no li era romasutz. Can aysso ausic Karles, (i)ratz e ples de tristesa, del cosselh del senher papa e dels autres nobles baros escris a l'abat autra veguada que rendes a la femna tot so que tout li avia ; e donec li cent sols e vestic la e so message propri Karles li liurec am las letras que anes am la femna a l'abat. E l'abat que vi lo messagier de Karles, aysso ausens que mandavon las letras, escris a Karles que nulh te(mp)s el no avia vistas sas letras e disx que a la femna restituiria e sa voluntat seria adomplida en totas causas. Et aquestas causas ditas lo message s'en tornec a Karles. E can s'en fo a- ( fol.31 r°) natz le messagier, l'abat e.l prior dobblan lor malesa li tolgron los cent sols davant ditz. Et enapres a cap de ueit dias lo filh menor de la femna s'en anec a Karles, comtan en cal guisa l'abat o avait fayt ni quo avia menespresat son mandament. E Karles e(s)comaugutz greument et (i)ratz, am tres cens cavaiers, anec tantost a La Grassa et (i)ntrec al monestier ; e l'abat cantava la messa e can vi Karles ac tan gran paor que anc no poc res dir. E Karles despulec se sa capa et aginolec se, pueys disx a l'abat que no fes tan longua messa. E l'abat que vi qu'el avia trayta la spasa abrassec l'autar de gran temor e Karles tolc li lo cap e.l cap anec luenh caser e.l cors casec en terra (e)vers. E fo gran miracle que anc res del sanc no toquec a l'autar. E.ls autres morgues que eran aqui fugiron say e lay per lo monestier. Mays empero Karles preguec Dieus e madona Sancta Maria c'aysso li perdones, car per drechura avia aysso fayt e per forfayt que l'abat li avia. E pueys serquec lo prior per la claustra e per las maysos e trobec lo e trays li los huels. Pueys apelec los morgues e disx lor que no aguesso paor e mostrec lor la causa per que avia fayt aquo. Et Helias respondec li : " Senher, l'abat e.l prior fasian aquo mal nostre grat e, car avetz aysso fayt, ben serem castiatz de far aytals causas. " E Karles disx li : " Helias, vos etz de noble linnhage e no devetz far res folhament et ( fol. 31 v°) em per amor d'aysso coman vos la cura de tota l'abadia e regetz e governatz la. - Senher, so disx Helias, so que a Dieus ni a vos plazera, yeu farey. " E mentre d'aysso parlavan, Thomas ploran venc s'en vays luy e demandec li per que avia mort l'abat ; e Karles comtec li o tot. Et enapres Thomas preguec Karles que li laysxes sebelir le cors e fe o. E can fo sebelitz, Thomas pres comiat de Karles et anec s'en e Karles estec aqui tota la nueyt. E l'endema restituic a la femna, molher de Robert, so que li avian tout. E mandec ad Elias que en totas causas se agues et capdeles be e viscatz be, honestament. Pueys partic se d'aqui e venc s'en a Narbona. E Karles comtec a l'apostoli et a totz los sieus tot so que avia fayt.
Et aqui meteys isxic Matran de Narbona e fe amb els torneiament e moriron aqui quatre vint cavaiers crestias e quatre cens Sarrasis. Et a la fi los crestias sobreron los Sarrasis et enclauseron los en la ciutat. Pueys Karles trames a Matran que vengues ad el segurament parlar ; e venc ad el al Bruelh. E Karles disx li, si rendria Narbona ni.s volria bateiar, qu'el li daria Girona e Barssalona e (d)os tantz de terra qu'el non avia. E Matran respos li e disx que no podia ab que far o volgues, car dos frayres avia,Bruaventum e Tamissum, e Porta Aguiera era de Tamisson e Porta Reg de Bruamentum ;(fol. 32 r°) e son els ara am Marceli e devo ades venir. Per estiers, so disx Matran, yeu non amaria mon linhage que.m bateies. E partiro se e no.s pogro acordar e desfizeron se. E Karles fec cridar per la ost que sus lo mati fosson totz aparelhatz d'anar a la batalha e de combatre la ciutat. Empero aquela nueyt vengron Tamisson e Bruamentum per mar am dos milia cavaiers armatz e trenta milia pesoniers e(t) intreron en la ciutat, que anc res no.n saup Karles ni la ost.
E l'endema mayti domentre Karles s'aparelhava a combatre la vila e.ls giens trasian que destrosian les murs, totz tres los frayres isxiron ab onze milia cavaiers e cascus dels tres frayres aucis un cavaier crestia. E Karles conoc que secors hi era vengutz et apelec Matran que vengues parlar amb el segurament. E venc hi e contec a Karles en cal guisa eran vengutz sos frayres, menassan ad <el> que, si no.s partia del ceti, no.n podia anar. E can agron parlat aytant quant se volgron, Matran preguec Karles que feses cessar los giens de trayre e que fesso torneiament, e Karles autreiec li o. E feron gran torneiament al Bruelh e moriron aqui cinc cens cavaiers crestias et entre cavaiers e pesoniers sarrasis moriron aqui onze milia. Et Angelier de Gua(s)cuenha aucis aqui Bruantum, frayre de Matran. A la perfi fo vers que.ls Sarrasis no pogron sostenir las gentz de Karles, mays ( fol. 32 v° ) fugen intrero s'en en la vila de Narbona e clauseron las portas, dolentz e plorantz de la mort de Bruantum e dels autres.
L'endema mayti l'avesque de Sant Lis fe armar sas gentz e foro tres milia en cavals e cavalguec a Narbona. E Tamisso fo dedintz arma[r]tz am vint milia et isxic fora ; et als primiers cols el meteys l'avesque aucis dos cavaiers sarrasis e feron aqui gran batalha. E Tamisso aucis l'avesque que avia nom Gregori(i). E Karles e Rotlan e tota la ost foron armatz e per amor que avian a l'avesque e de dol que n'agron aussiron aqui quatre cens cavaiers Sarrasis e per forssa enclauseron los autres. Pueys sebeliron lo cors de l'avesque en la glieysa de Sant Felitz, ad honor del qual Dieus restituic aqui alcus contraytz e lor rendec sanitat, si que gran gaug agron en en la ost e tengro.l per sanct.
Autre dia N'Aymeric, <que era nebot de> Girart de Viana e <de> Laynier de Lausona, payre de Olivier - lo qual Aymeric fo pueys dux de Narbona et en tota la ost no avia pus larc hom ni pus prosom - am quatre cens cavaiers e seissanta balestiers passec l'aygua a Capra Pencha e cavalguec a la ciutat d'autra part et anec entro Penatreat e entro Port'Aguieyra. Et aucis aqui cinquanta Sarrasis e pres cent cavals e Matran e Tamisso isxiron d'autra part. Augier Danes am vint milia Alamans e Danes venc de Corssan et ( fol. 33 r° ) atrobec Tamisso e Matran que encaussavan Aymeric e fero gran batalha. Pueys Karles et Rotlan am tota la ost per forssa enclauseron los e raseron las cavas e trauquero lors murs. Mays verayament sels dedins am foc grasesc cremeron ho tot e clauseron los traucx del mur. E Tamisso isxic et aucis dos cavaiers crestias ; pueys blasfemec e disx mal de nostra ley e grans antas e menassec a Karles et a Rotlan e menassec los fort els e totz los autres. E Rotlan armatz e guarnitz disx que nuls homs no li ajudes," car yeu, so disx el, me vuelh combatre totz sols amb el." Et isxic Rotlan sols et Augier apelec Tamisso e demandec li si esperaria Rotlan. Et el disx li que oc voluntiers, si venia sols. Et aysxi fo establit entre els. E la un venc vays l'autre al pus tost que poc, mays Rotlan no.l volc ferir. Tamisso pero donec tal colp a Rotlan que l'escut li trauquec ; e Rotlan no.l volc tocar. E pueys disx li Rotlan si.s volria bateiar, car el li faria gran honor e Karles donaria li.n de terra pus que no.n an entre el ni son frayre. Et el disx li que per paor o disia. Empero dis li que no.s bateiaria en nulha guisa, mays que trays la spasa e donec tal col a Rotlan que l'escut li fendec per mieg, si que la spalla del caval de Rotlan fo nafrada. E Rotlan que aysso vic fo fort (i)ratz e feric Tamisso am la spasa Durendarda tal colp per mieg l'elme que tot lo fendec e.l caval torec, tot aysxi co si fos una aglan. Et adoncx ac ( fol. 33 v° ) ne gran gaug Karles e tota la ost. E Matran am sos companhos receubro.l cors e pauseron lo els palaytz. E fo aqui tan gran plang e tan gran plor que mot seria greu per comtar. Et en la mort d'aquel Matran e sos companhos foron fort espaventatz. Et en conssolatio de sos companhos Matran menassec a Karles et als sieus, disen <et> aferman qu'en breu venjaria la mort dels sieus frayres.
E car nos cove aysxi entrepausar de l'afair de Thomas e de sos companhos, direm en cal guisa preiron martir(i) e calarem de l'afair de Narbona.
Concordans foron totz los reys de Cataluenha, so es d'Irlanda, de Tortosa, de Barsalona, de Girona e trops d'autres entorn els que secorreguessen a Matran. E can foron totz ajustatz ad Euna en Rosselo, fo lor dit que mortz era Tamisso e son frayre e duptero.s d'intrar a Narbona, car ja eran aqui vencutz una veguada. E agron aqui lor cosselh cossi o farian. E.l rey d'Irlanda disx : " Tant es grans l'erguelh de Karles e tant so duptadors e Rotlan e sos companhos que no seria sens d'anar lay ; e car aysso avem assaiat d'autras veguadas, miels o podem dir per cert. Mays aysso doni yeu per cosselh que anem destruir lo monestier de La Grassa et aucisam l'abat e.ls morgues. Per estiers aqui meteys prop en un pueg ha set homes que mot ama Karles, e per lor amor bastic e fec lo monestier, et aucirem los. E de ( fol. 34 r° ) la mort e d'aquel destruiment del monestier sera Karles fort (i)ratz e totz sos companhos ; e no li podem far maier anta, so sapiatz. " E totz disxeron que be o avia dig e que mays valia aysso far que guasanhar detz ciutat, " et aysso podem far segurament. " E comensseron d'anar et aneron tota la nueyt e l'endema, endreyt mieg dia, foron als Palaytz et auciron tot cant aqui troberon e destruiron. Pueys vengron a Sant Laurens e feron aquo meteys ; pueys vengro a Tornisxarn e feron aquo meteys. E la nueyt esteron entorn Pratz e l'endema vengron a l'abitacol dels hermitas. E Thomas era vestitz a la messa a cantar e.ls autres eron en oratio. Et aussiro.ls ayssi soptament que negus no poc parlar am l'autre, mays humilment totz set receubron lor martir(i). Et apres que foron mortz tan gran clartat venc sobre els del cel que so fo gran meravelha per vezer. E.ls Sarrasis que eran aqui auziron grans cantz d'angils e dosses, si que fort s'en meravelheron entre si. E las animas d'aquels santz martirs foron portadas per los angils en la presentia del sobira rey et aqui receubron coronas perdurablas ; de l'aveniment de las quals tota la cort celestial ac gran gaug. E.ls davant ditz Sarrasis, faita aquesta mort, serqueron tot l'abitacol, si ja y pogran res atrobar e no y troberon mays ( fol. 34 v° ) un calice d'eram argentat e cuieron se que fos d'argent pur e cascus volia l'aver si pogues. Et agron ne aqui tal peleia e tal batalha entre els que cent n'i moriron ; pueys meseron foc a l'habitacol et encara avia dedins trops dels Sarrasis, dels cals n'i cremeron cent, car anc, per la vertut de Dieu que o fe, no pogron atrobar la porta per on isxisson ; las animas dels quals los diables las ne porteron en ifern. Et adoncx fe tan gran vent que carbo ni cenres ni autra causa no y romas la on era l'abitacol, si no tant solament les corsses dels santz hermitas, dels cals ni pels ni lunha res d'els no fo tocat per lo foc, per que foron totz les Sarrasis esbalausitz. E car lo creayre de tot cant es volc gardar las lors armas del foc que no.s pot tudar, plac li que guardes lors corces del foc material que no.ls toques ad isxampli dels autres, demostran aqui sa gran misericordia. Et aysso fayt vengro s'en al monestier et aquels de lains que.ls viron venir soneron las esquelas et alscus de la torr cridero. Et avia aqui cent vint e dos morgues e pauseron en cascuna de las tors cinc sirvens. E totz los morgues garniron se e pugeron en lors cavals. Et Helias am seissanta companhos armatz passeron Orbio et entre els fo un morgue que avia nom Razols, de noble linhage natz, et ac gran gau de la batalha e disx a sos companhos que mays val per cent dobles, senhors cars companhos, combatre e far batalha que legir lo sauteri ni cantar. Et ( fol. 35 r° ) enapres mescleron se am les Sarrasis, si que Helias als primiers colps aucis lo rey de Girona e cascus d'aquels seissanta morgues aucis un cavaier sarrasi ; pueys vengro.ls autres morgues am los sirvens. Et el pla de Sant Andrieu fero gran torneiament e foron vencutz los Sarrasis e fugiro s'en entro.l Cortal ; e per cols e per puetz cascu s'en anec aysxi co.s poc e moriron aqui set cens Sarrasis e fugiro s'en entro la Niela. Et adoncx lo rey de Barssalona disx : " Ara podem conoysser que nostre Bahomet no val mieg aglan pus que aquestz homes negres nos vensso. " E.l rey de Terragona disx aysso : " Son diables vius que.ns an deceubutz am lors deceubementz. - Encara diretz als, so disx lo rey d'Irlanda, que si aysso sap Karles, nostra vida volriam aver dada per tres diniers. " E car nueytz era, Helias no volc passar la Niela, mays Helias am sos companhos et am gran guasanh s'en torneron al monestier sas e sals. E no perdero en tota la batalha mays trenta sirvens, los cals sebeliron a Sant Miquel, fasen gratias a Dieu et a madona Sancta Maria de la victoria que lor ha donada. E.ls Sarrasis fugiro s'en tota la nueit et anc l'endema no.s tengron per segurs entro que foro part Euna.
E domentre que parlavan de lor victoria que Dieus lor avia dada, Helias disx : " Senhors, cars frayres, nos sabem que tot cant [que] era al pueg de Vila Berssas es ( fol. 35 v° ) cremat e doni.m gran temor de Thomas e de sos companhos. " E Razols respondec li : " Senher, ben disetz, anem vezer si es mortz o vios. " E foro trenta ab Helias que amb el aneron. E can foron amont aut sus lo pueg, viron los hermitas mortz. Et Helias de dol que hac layssec se cazer del cavalh e totz les autres amb el; e feron tan gran plang que nuls homs non o poyria comtar. E trameyro lors messages a La Grassa per lyeytz, per aportar a La Grassa lors corsses. E totz los morgues am gran dol e de trebalh que agron de la mort d'aquels recebron les corsses am gran professio et am grans cantz e laveron les corsses. E can les agron cubertz am de bels draps de seda, pueys pauseron los davant l'autar de madona Sancta Maria. Et enapres cascu dels preveyres cantec messa per las animas dels santz corsses. E domentre que pessavan de sebelir, Helias disx : " Senhors cars, non es covinabla causa ni.s tanh que aquestz corces sian sebelitz ses saubuda de Karles ni del papa, car els foron senhors d'ayssi et hediffiqueron aquest loc. E car sabem per cert que las lors armas so cologuadas al celestial palaytz, cove se que gran honor lor sia fayta. " E domentre que aysso disian, cinc contraytz e quatre sexs intreron al monestier e plorans e preguans madona Sancta Maria e denant ( fol. 36 r° ) lo lieyt de Thomas et els s'aginholhero preguans Dieus e madona Sancta Maria e.ls santz que ero aqui presens que.ls dones sanetat. Et aytantost rendec lo vezer als sexs e restituic lo poder als contraytz, per la cal causa totz aquels del monestier feron grans gratias a Dieu. Et apres aysso agron lor cosselh que Helias e Razols am trenta am lors cavals anesso a Karles a Narbona. E can foro aqui, els vengro a La Verneda, la on era Karles e Rotlan que cassavan et avian preses quatre cinglars. E Karles can vic Helias ac ne gran gaug e demandec li com lor estava a La Grassa. Et Helias saludan el de part de tot lo covent disx li : " Senher, fort be et avem guasanhat mot et isxament trop pus fort perdut. " E Karles disx li : " Del guasanh ey gaug e de la perda m'es greu. E car famegi, anem a la tenda e manjarey et apres comtaretz me tot vostre afayr. " Et a l'intrant de la ost Karles mandec a Turpi que feses pessar de Helias e de sos companhos. E.l senher arcevesque fe ne mot gent pessar de tot so que mestiers lor fo. E can agron begut e manjat, qui.s volc venc a la tenda de Karles e totz li baro de la ost e.l papa vengron. Et Helias fo aqui e.l senher Karles fo aqui e disx li que disxes e que comtes tot so que li plaseria. Et Helias tot, de mot e mot, comtec lor en cal guisa s'era endevengut le destruiment dels Pa-( fol. 36 v° ) laytz, de Sant Laurens, de Tornisxarn e de Vila Berssas e de la mor dels set companhos e del miracle del afocament del habitacol dels hermitas que Dieus avia mostrat aqui e de la victoria de la batalha e de l'encaussament que feron entro.l riu de la Niela e co.ls portero tostz set a La Grassa ondradament e co cinc contraytz e quatre sexs en cal maniera avian cobrada sanitat e tot cant endevegut lor era, pus els no y foron. E Karles e li autres que ausiron de la mort de Thomas ni de sos companhos foron fort (i)ratz ; e mays empero per los miracles que Dieus avia faytz de lor martiri conortero s'en pus leu. Pueys disx lor senher papa qu'el los anera sebelir, si no fos malautes, la cal malautia era a totz manifesta. E.l senher Karles disx : " Estiam ad anueyt e dema aurem cosselh que farem d'aysso. " E mandec a totz que s'en tornesson en lors tendas et aysxi fo fayt. E Rotlan en aquela nueyt fe.l gait. Mays en ayssela nueyt intrec Borrelh de Comba Escura am set milia cavaiers, los cals trames aqui Marceli a secors de Matran. E de lor intrada non saup res Karles ni.ls sieus. Et aquela nueit los Sarrasis agron lor cosselh, en cal guisa se capdelarian. E Matran adordenec aysxi am son cosselh que Borrelh am set milia s'armes e Matran metria sse en agayt am totz los autres e trametrian ne seissanta cavaiers primiers ; e domen- ( fol. 37 r° ) tre que aquels de la ost encaussarian aquels seissanta que Matran isxiria del gaitil e daria amb els. Et aysxi fo fayt.
E.ls crestias non viron ges de l'agaitil e degarnitz sus lors cavals pus de dos milia seguiron alcus d'aquels seissanta, mays Borrelh e Matran, aisxi com avian establit, isxiron et auciron dels crestias mil e dos cens e totz els s'en intreron a Narbona. E Karles iratz e mal paguatz de la mort dels sieus demandec co podia esser esdevengut. E Rotlan disx li : " Senher, yeu m'albir e no y duptez que anueit hi a intrat secors. "
E domentre que d'aysso parlavan, Augier Danes pres un escudier de la regina e si no fos per amor d'ela volia l'aucir. Et amenec lo denant Karles et estec aqui amb els aquela nueyt e comtec lor quals hi eran intratz per secors ni cantz. Pueys Rotlan donec li un vestir e trames a la regina un anel d'aur car fort l'amava et ela amava fort les crestias e.ls sostenia et avia gran desieg que fos crestiana. Pueys le message tornec s'en vays Narbona, offren a la regina l'anelh. E conta li tot so que endevengut li era.
L'endema prop de tercia isxic Borrelh ab los sieus armatz al Bruelh et aqui gitec del cavalh le Gasc Engelier et aqui foc fait gran torneiament. Mays empero Borrelh aucis aqui cinc cavaiers crestias. Et apres aysso totz los crestias foron armatz e Salamo de Bretanha feric Borrelh e gitec le del ca-( fol. 37 v° ) valh ; et al levar d'aquel fo entr'els tan gran escampament de sanc e descapitament e detolement de pes e de mas e de membres que nuls homs no <o> poyria dir ni comtar. E per forssa los sieus leveron Borrelh del camp e perderon aqui Sarrasis cinc cens cavaiers e.l torneiament apoderec se de part de Karles et el meteys partic se dels sieus. Et anec ferir le rey de Tudela et el e.l cavalh fendec per mieg. E Rotlan aucis Rapin, Olivier aucis Torquin, Augier Danes Paranum, Salamo de Bretanha Gortanum, Torestanus, frayre de Salamo, Janundredum, Stolt Plumereum. Engelier deziran si venjar feric aysxi fortment Matran que del cavalh lo gitec e.l diable gardec lo de la mort. Pueys disx li Engelier : " A per pauc foratz companhos de vostre frayre Bruaventum. " Olivier lausec mot Engelier per aquest colp. Girart de Viana aucis Balneu ; mays Raynier de Lausana, frayre del payre d'Olivier, e.l comte de Peitau e d'Aniau, Gayfre de Brudegual, Sampson, Benganus, l'arcevesque Turpi, Gaynier d'Alvernha, totz aquestz am vint milia cavaiers cavalgueron entro las portas de la ciutat. Mays de l'autra part foron quinze milia cavaiers e trenta milia pesoniers totz armatz fora las portas et aqui mescleron se. E de la gran morteudat que aqui fo de cascuna part no poyria esser dig ni albirat per home. Pero a la fi entre amdoas las partz en aysselh torneia-( fol. 38 r°) ment ne moriron vint milia. E covenc lor a claure las portas de la ciutat e la regina blasmec les fortment e lor disx : " Mays vos valgra rendre la ciutat a Karles que morir ni suffrir tantas antas ni tans vituperis." E disx a Borrelh que mal era vengutz a Narbona e las menassas que avia faytas a l'intrar eran en dampnagge et en vituperi tornadas. E car ela era filha de l'almassor de Cordoa no li volc res dir que li peses e per aysso ela pleiava de dir so que.s volia. Mays Matran, marit d'ela, li disx que mal o disia e per amor de Rotlan seria qualque ora punida. E ela conoc que Matran o disia per gilosia e disx li : " Senher, de vostra guerra vos entremetetz e layssatz me amar, car nula anta no y avetz, si yeu tan bon baro ni tan espert d'armas co es Rotlan, nebot de Karles, si yeu l'ami per casta amor. E per estiers pess'a fora presa Narbona e mort vos e.ls autres si no fos per amor de mi. " E Matran que ausic aysso partic se d'ela fort (i)ratz et estiers esteren se ayssela nueyt.
L'endema armec se l'arcevesque Turpi am los sieus e motz d'autres e per quatre partz cavalguero a Narbona ; e Matran e Borrelh am tota lor gent isxiron. E Turpi davant totz aucis un cavaier de Borrelh qu'el e.l cavalh tot anec a terra. Et adoncx ac aqui gran torneiament et Helias e Rasols que aysso viron agro licenssia de Turpi et anero se ar- ( fol. 38 v° ) mar a las tendas. E vinen am lor companha Razols denant totz anec ferir Cabret, le companho del rey [de] Borrelh, et estendec lo en terra mort, cridan autament "La Grassa" et enans que tires las regnas al cavalh aucis ne d'autres cinc. Et enapres l'abbas Helias alegran de gaug que ac, car tan be o ac fayt Razols, vic Matran costa.l Bruelh e cridan autament la senha de La Grassa va ferir en elh de tal guisa que el e.l cavalh gitec tot en un valhat, vesen de la regina e de totz los autres de cada part. E Karles can o vic disx : " Pros es nostre abbas e car es de noble linhage, fay atrayt e per elh le monestier de La Grassa se milhorara segon que apar. " E Matran, ples de vergonha, d'ira e de tristesa que ac, intrec s'en en la ciutat per Porta Reg. Pueys en la sala ryal et el loc on adorava Mahomet, una ymagina gran daurada que aqui era feric am lo pe et en despieg de Mahomet trenquec la tota,disen que, depus que un vil morgue l'avia gitat del cavalh, Mahomet non era dignes d'azorar ni son poder ni sa deitat res non era. Mays Sarrasis alcus li o reptavan, car avia batut Mahomet car el non avia poder que li valgues contra la voluntat del creator. E Matran dis ad els : " Senhors, depus que morgue de La Grassa m'a fayta ta gran anta, si eu no destrusi lo monestier en breu, domentre que yeu viva, no vuelh que Mahomet m'aiut." E la ( fol. 39 r° ) regina disx li : " Rey que es gitat de cela per un morgue no deu per los brasses de la filha del rey almassor esser abrassatz ni no deu pueys esser apelatz per nom de rey. Et enans que pieytz no vo.n vengua, per mon vuol rendriatz a Karles Narbona. Si no o faytz, vostre prepausament sera mudatz en pieytz cada dia. " E Matran partic se denant ela fort (i)ratz et am mil cavaiers isxic al torneiament que fasia Rotlan am los sieus e trops que ia n'avia faitz aucir aqui, car de guisa eran mesclatz que a penas conoysxian los lors. E Razols vi que Borrelh se dava gaug de la mort d'un cavaier[s] crestia, cridec aut la senha de La Grassa e venc vays elh. E Borrelh, can lo vi, venc vays luy e feriron se tan fort amdos c'ap las lanssas trauquec la us a l'autre l'escut e l'ausberc si fortment que cascu casec envers ad una part. E cascuna de las partz levec ne.l sieu e li aiudec al miels que poc, si que Helias aucic aqui quatre cavaiers sarrasis. E dels companhos de Borrelh moriron aqui set cens e dels autres de Narbona ses nombre ; e Karles perdec aqui cent crestias. E cascuna de las partz cobrec los sieus. E Razols, pus que fo.n levatz, aucis cinc cavaiers e Borrelh, (i)ratz e ples de vergonha, intrec s'en en la ciutat et adonx romas la batalha. E domentre que Borrelh e Matran foron els palaytz, la regina disx ad els : " Qui estz ni ( fol. 39 v°) cals vos autri, li morgue o sabon ; si conogutz los avetz - e si.ls avetz conogutz ! - saber devetz dels autres qui son ; per que seria miels a vos que rendessetz Narbona a Karles, ans que fossetz liuratz a mort ; e las menassas que Borrelh fasia al comenssament ara son tornadas e nient. " Et enaysxi totz, fels et (i)ratz, partiron se d'aqui davant ela. E Karles am los sieus <anec s'en> a las tendas e fo gent aparelhat de maniar. E can agro manjat, Helias disx a Karles et a totz los sieus que temps seria que s'en tornes a La Grassa per tal que Thomas e sos companhos fosson sebelitz. E Karles disx li que no.s n'iria encara tro aguessem fayta batalha am Matran et am Borrelh e que elh fos ondradament senhat per abbat. Et aqui a San Felitz fo el senher papa e l'arcevesque Turpi e totz li autre ajustatz et aqui Helias fo benesitz e sagratz. E Razols fo priors e Karles donec a Razols cent marcx d'argent et ad Helias trenta mulas, las quals volc aqui donar al senhor papa et el no las volc penre. E l'arcevesque Turpi disx ad Helias que mays valria que las trameses a La Grassa e las dones per blat. E trameyron las mulas a La Grassa et els romayro aqui am Karles.
L'endema mati Matran e Borrelh am tota lor gent armatz isxiron e d'autra part Karles am los sieus ; et al ( fol. 40 r° ) Bruelh ac gran batalha. E Rotlan aucis aqui e partic per mieg un noble baro, cavaier marochinum, companho de Borrelh, que avia nom Alixandri. E domentre que combatian, devays Albeges e de Tholosa venc un noble baro, Falco de Montesclar am tres milia cavaiers, lo qual aysxi co venc cridan " Montesclayre " aucis Alcayt de Tortosa et autres cinc cavaiers gitec en terra mortz de lors cavals. E cascu de sos companhos aucis un cavaier sarrasi. E Karles can vi Falcon donec se gran gaug e totz los sieus e plovia un pauc e per so partic se la batalha de cascuna part. E.l hus torneron s'en en la ciutat e.ls autres en las tendas defora am Karles. <E Karles> mandec ad Ymo que pesses be des companhos de Falco e d'el meseys e que lor amarvis so que mestiers lor seria. Et el fe o larguament e voluntiers. E la nueyt can agro maniat, Rotlan e li autres baros vengro a la tenda de Karles per vezer Falco <et> aver solas e deport entr'els e demandan de tropas novelhas de las partz don era vengutz. Et adonx Karles querelhec se ad elh de l'abat de Soresi e de Gualac e d'autres trops, car no li eron vengutz far secors a Narbona penre, car son payre Pepi avia hedificat aquel monestier et elh l'a hedificat e motas causas disx que li avia donadas, per que l'abat degra esser ad elh ven- ( fol. 40 v° ) gutz am tot son poder, pus que o saup qu'elh era vengutz per cert assetiar Narbona. E Falco respondec li e disx : " Senher, so que a vos plasera faran e cascu d'els venran en breu a vos am tot lor poder." E cascu, can agron parlat de so que lor plac, partiro se d'aqui e tornero s'en en lors tendas e Karles covidec Falco que l'endema manies am luy et elh autreiec li o.
L'endema mayti, domentre que eran a taula, Matran e Borrelh isxiron am tot lor poder et auciron trenta cavaiers crestias. Et adonx fo gran crit per tota la ost de Karles que se armesson. E Falco sautec sus de la taula e fo totz guarnitz e totz sos companhos e donec am los Sarrasis. Et als primiers colps gitec en terra mort del cavalh Amaldran de Seguovia et, enans que tires a si las regnas, autres cinc sarrasis cavaiers. Et aqui fo fayta gran batalha si que dedins Porta Reg los enclaus. Mais els aqui meteis isxiron per autra porta. Et al Bruelh ac gran torneiament et aqui moriron setanta cavaiers crestias. Mais Rotlan e Turpi se mescleron amb els et avia aqui entre els tanta confusio e tan gran montesa de pesoniers que no pogron aucir de cels que eron a cavalh mays cent. E Falco de Montesclayre que aysso vi cridec la senha de Montesclayre e, car en cavals no podian res penre ni aucir, Ffalco e pus de detz milia crestias amb elh desxendero a pe et ( fol. 41 r° ) am los scutz davant els e las spasas en lors mas < els donero sobre.ls Sarrasis >. Et adoncx de cada part foc faita tan gran morteudat e tan gran trincament de membres et scampament de sanc quo si agues plaugut fortment per dos dias ; e cals ni cantz foron aqui mortz, nuls homs no.us o poyria comtar. Et aqui de la companha de Borrelh moriron quatre milia si que dels sieus no li.n romayron for mil et aqui moriron quatre cens crestias ; e Borrelh intrec s'en en la ciutat, car no.ls poc pus sostenir e no.s fo meravelha car elh portava en son escut cinc lanssas trencadas e quatre dartz. Pueys clauseron las portas de la ciutat e car plavia Karles e.ls sieus s'en tornero a las tendas. E l'endema cascuna de las partz sebeliron les sieus.
Pueys vengron totz li baro denant Karles e cascu espetialment queric li Narbona que la lor dones. Et elh no la volc donar a negu d'aquels. Mays domentre qu'estavan en aquest deman, un noble baro intrec en la ost am set milia cavaiers e tres cens balestiers que no era avutz en la ost setze dias avia passatz, per nom Aymeric, filh d'En Arnaut de Berlanda e nebot de Guirart de Viana ; e Raynier de Lausona e Milii de Pola eran sey oncle e foron filhs de Garnier de Monglan. Et aquest Aymeric avia cavalguat a Barssalona et entro Lerida et avia mot guasanhat e ( fol. 41 v° ) Karles, can lo vi, ac ne gran gaug, car mot l'amava car era pros e larxs e bos cavayers. E tot cant avia fayt comtec a Karles et a totz los autres. Pueys sos oncles davant ditz vengron ad elh e disxero li que queris Narbona a Karles. Et elh disx lor que res no queriria a Karles, mays, can plaseria ad elh, que li dones ; que res no devia hom querre a sso senhor, can conoys que non es lox o no li plaseria, mays c'om servesca al miels que poyra e c'om le temia e l'ame. Et aytals demandas devo esser isxaussadas per bo senhor. " Mays a mo senhor Karles nulh servisi no ey fayt per que elh me dones Narbona ; pero can li plasera, elh me donara. " Et aquestas paraulas ausic Karles, ja sia aysso qu'els no so cujesson e que elh entendes en als. Et ausen de totz el se fe venir davant Aymeric, disen ad elh que receubes Narbona e, si Dieus donava ad elh vida, el li donaria pus. Et [a] Aymeric de dinholos am set milia cavaiers fec gratias a Karles del gran do ta noble e tan ric que li fasia de Narbona. Et aysso plac mot a Rotlan et a totz los autres baros c'aisso ausiron. Apres d'aysso Karles mandec a totz que negus no fos tan ausartz que l'apeles d'aqui avant Aymeric de Berlanda, mays Aymeric de Narbona. Pueys d'aqui e avant apelero.l Aymeric aysxi.
Et enapres Karles fec armar tota la ost ( fol. 42 r° ) e donero batalha de cada part a la ciutat et intreron a las cavas. Mays Matran e Borrelh am los lors isxiron defora et ac aqui mot fort gran batalha, si que y moriron dos cens seissanta Sarrasis e quatorze crestias ; e car era nueytz la batalha romas e cascuna de las partz partiro se. Et en aquela nueyt lo filh de l'almassor de Cordoa, frayre de la regina, molher de Matran, intrec a Narbona ab detz milia cavaiers. Et adoncx agro gran gaug totz cels de la ciutat ; et aquestz e totz cels de Narbona foro garnitz sus lo mayti. E Rotlan et Aymeric et Olivier am los lors garniro se fort mayti e no saubron c'om agues intrat a Narbona ni vengut per secors. E davant totz Aymeric cridec " Narbona " e trops autres dels sieus e vesen de totz aucis un cavaier. E Matran c'aysso ausic ac ne endenh e fasti e demandec per que avia cridada " Narbona ". Et elh respondec li e disx li que Karles la li avia donada. Et Aymeric disx li que,si.s volia batejar, el la li rendria. " Et hieu esperaria d'autre do de mo senhor. " E Matran respondec li que no recebria babtisme per cent ciutatz e.l do que li era faytz,tenia per feni e per aul. Et un cavaier,Corbeal de Tortosa,disx ad Aymeric que amb el se volia combatre, disens que ja no auria Narbona e que pus valia Mahomet que Jhesus et Aymeric autreiec li que.s combatria amb el. ( fol. 42 v° ) Et aqui meteys cascu asseguratz de cada part venc la us vays l'autre al pus tot que poc. E Corbeal feric Aymeric tan fort que l'escut e l'ausberc li trauquec, mays no li toquec el cors e la lanssa venc en pessas. E N'Aymeric venc vays l'autre si fortment,cridan " Narbona ", que l'escut li trauquec e l'ausberc e.l cors e.l gitec del cavalh mort en terra, l'arma del cal ne portero diables en (i)fern. Pueys aqui ac fayta gran batalha e Meleran de Sala aucis cinc cavaiers crestias e N'Aymeric c'aysso vic anec lo gitar del cavalh e Rotlan Matran et Olivier Borrelh, mays degus d'aquestz no moriron, mays verayament de cels de Cordoa moriron en aycelh torneyament set cens e.ls autres, mal grat de Karles, (i)ntrero s'en en la ciutat ; et adoncx moriron aqui trops a l'intrar. Pueys Karles am los sieus tornero s'en a las tendas. Et aquest que era vengutz per secors, frayre de la regina, que avia nom Amedon, venc s'en ad ela e disx li : " Mot son pros aquestz baros crestias e mal nos an adobatz huey. - Frayre,disx ela, res no disetz encara, mays fort m'es greu car sa estz vengutz, que yeu se que morretz say, car sapiatz per veritat que si sa eran totz les Sarrasis d'Espanha en un camp et els no eran mays trenta milia crestias, aysxi serian totz vencutz les Sarrasis, com vos vensseriatz un macip, car aisxi.ls meno com fedas per les pratz, per que ( fol. 43 r° ) a mmo vol vuo.n tornariatz. Per estiers cresatz que Karles ha donada Narbona ad un N'Aymeric que es dels pus nobles baros de Franssa e dels pus pros segon que ey ausit comtar. E si Matran mo marit se volia bateiar, Narbona e tota l'autra terra li rendria, mays no o vol far ni pas Narbona no pot retenir mal son grat. E car yeu sey per cert que.l poder ni la deitat de Mahomet res non es, em per amor d'aysso yeu me farey bateiar e la ley crestiana tenrey ad honor de la bonaurada verges Maria, lo filh de la cal es vers Dieus e poderos sobre totz autres dieus ; e vos meteis faretz aytal per mo vol ; si no o fatz, breus es vostra vida. " Et elh can ausic aysso disx li gran mal e grans antas e reptec li o fort asprament e greu.
E domentre que parlavan, entre Rotlan e Olivier et Aymeric e la maior partida de la ost de Karles foron armatz e destroiron Salas et auciron aqui tres cens Sarrasis ; pueys cavalgueron a Narbona devais las naus. Et aqui isxic Matran e Borrelh et Amedon am detz milia cavaiers que avia amenatz et aqui feron gran batalha. E N'Aymeric cridan autament " Narbona " tolc lo cap a Fustenet d'Almaria, noble baro, et Helias cridan la senha de La Grassa gitec en terra mort (I)micalem, noble baro sarrasi, e Rasols aucis [au- ( fol. 43 v° ) cis] ne autre. E fo fayta aqui tan gran morteudat e detrencament de membres que nuls homs no o poyria comtar. Empero lo devant dit Amedon perdec aqui dels sieus dos milia e quatre cens cavaiers e Karles dos cens quatre ; e car era nueytz romas la batalha e cascuna de las partz partic s'en, les crestias gausens e.ls autres dolens e pessero de guardar la ciutat e foron fort vils tengutz per la regina.
L'endema totz li baro de la ost a la tenda de Karles foron totz ajustatz e Helias denant totz comenssec son sermo e disx : " Com negu no y dupte de cels que.ls conoysxian que l'arma de Thomas e de sos companhos no sian cologuadas el celestial regne et aysso aia(m) conogutz per motz miracles que per amor d'els no(s) ha faitz lo creayre de totz vesiblament en terra e lors corsses aia(m) tan triguat de sebelir, no es cominabla causa. Em per amor d'aysso prec lo mot amat de Dieu enperador e senhor mieu Karles qu'elh denhe que les corsses sian sebelitz et ad els en lor sepultura que lor fassam honor que poyrem far. " E totz autreieron aysso e lor plac que aysxi fos fait e disx Karles : " So que Helias ditz es bo e just et hieu meseys hi anera si pogues layssar la ost. Mays l'arcevesque Turpi hi anara e Ricart, arcevesque de Paris, e Robert, avesque de Chartres, e Razols, avesque d'Orles, e l'avesque de Santonge e l'avesque de Peytou ( fol. 44 r° ) e selh d'Angolesme. E car els son set, <set> avesques seran en lor sepultura e prec los que.ls sebelescan amb aitanta d'onor co puscan et en bels loxcs. " Et aysxi coma el mandec, foren aparelatz totz e foron tres cens armatz et endreit hora nona foren vengutz a La Grassa e foron receubutz an gran processio per les morgues d'aqui. E can les cavals foron establitz, els s'en (i)ntreron en la gleysa. E can agron orat, Turpi venc s'en la on era Thomas e can lo vi Turpi, elh se pres a plorar e sos companhos amb elh. E car era nueytz no.ls pogron sebelir, mays l'endema totz li avesque cantero messa per las lors armas pueys sebeliro.ls. E meiro Thomas denant l'autar maior per tres brassas e mieia e Girma costa elh denant la cadieyra de l'abat quatre pes e demieg ; Felip meseron costa la cadiera de l'abat, l'autre que era natz en Grestia davant l'autar de Sant Thomas e costa elh autres dos ; lo size meyro costa l'autar de Sant Marssal e l'autre costa elh. E domentre que.ls cobrian, tan gran clartat desxendec del cel entr'els que.l vezer lor enpachava e tant dosses cantz d'angils ausian en la glieisa que de gaug que avian eran totz esbalausitz. Aysso passat, l'arcevesque Turpi disx : " Ses tot dupte podem ara conoysser que las lors armas son cologuadas el celestial palaytz. " E mandec a l'abat que ( fol. 44 v° ) cad'an fos fayta * commemoratio e per gloria e per honor d'els. E l'abat e.ls morgues autreieron e disxeron que farian o e, car era nueytz, no.s pogro partir d'aqui. E l'endema maiti partiro se d'aqui e.s maugro d'aqui e, can foro a Narbona, Karles s'en donec gran gaug et ac bo saber de la lor venguda. Et en cal guisa avian fait e la clartat e.ls cans dels angils, tot li o comtero. E, can aysso ausic Karles, fo ne fort alegres e s'en donec gran gaug e fe.n lausors a Dieu. Et enapres Turpi demandec a Karles si avian als fait ni si avian avuda batalha. Et elh disx li que pueys no agron cura de batalhar car las gens eran lassas e covenia.s que.s repausesson.
E domentre que parlavo, (i)ntrec un message d'Olivier, que venc devais Espanha,recomtans e disens a Karles que aquela nueyt devia venir et intrar secors a Narbona de part de l'almassor, so es a ssaber de la Valh Furrana, d'Almaria, de Valentia et entre a cavalh et a pe so setanta milia. E Karles disx : " Mal sian els vengutz. " Pueys apelec Rotlan et Olivier e comtec lor o tot e mandec lor que s'armesson e que velhesson. Et els gausens armero se tost ; e foron trenta milia cavaiers et era nueytz e pausero se a Sant Cresent. Et entorn la mieia nueyt viron los venir e fo faita aqui gran batalha si que.ls Sarrasis foron vencutz. Et Olivier pres lo rey de Valentia et Engelier Alcacim de Denia e Rotlan au- ( fol. 45 r° ) cis lo rey de Murcia et Braham que era princeps dels Sarrasis < > foron aqui mortz et espessegatz et ac hi set cens crestias aqui. Et ara fon dias e.ls crestias preyron tot so que portavon, cavals, armas, vi e blat et autras bestias ses comte. Et am tot aquest guasanh tornero s'en a lors tendas. E.l rey de Valentia promes lor que, si no l'aucisian, qu'elh donaria cent muls cargatz d'aur e d'argent e mil samitz de ceda e mil cendatz e mil cavals bos e nobles e cent falcos montargis. Et Olivier respondec li : " So que plasera a Karles farey de vos, car la vostra resemsso es en elh tan solament. " E Karles can los vi demandec lor que avian fait. Et Engelier respondec : " Domentre que vos dormiatz, nos eram en la batalha. " Et adordenadement contec li o tot cant avian fayt. E Karles donec s'en bo saber de la victoria e fon fort (i)rat de la mort dels crestias e fe les tot(z) sebelir a Sant Felitz ondradament. Et Olivier disx a Karles : " Senher, yeu ay lo rey de Valentia pres, que promet gran resemsso, si no l'aussisetz e.l voletz alarguar. " E Karles respondec li : " Amix Olivier, ja aver ni autres bes no nos falhiran, pero aquest es oncles de Matran e,si vol rendre Narbona,solverem lo. Si non o fa, tolrem li.l cap e membre e membre am los manguanels gitarem lo lains. " E lieron li las mas, pueys menero.l a Porta Reg et Olivier disx a Matran que aqui era son oncle e si volia rendre Narbona a Karles, elh li ren-( fol. 45 v° ) dria son oncle e, si no o fasia, elh li tolria.l cap. E Matran disx que per totz sos propris parens no daria un denier e partic se d'els. Et Olivier que aysso ausic decapitec lo e.l cap e.ls autres membres fec gitar am los manganels dintz la ciutat. E Matran can vi lo cap de son oncle fo totz esbalausitz et ac gran dol e gran tristesa am si. E totz li autres disxeron : " Pus que del rey de Valentia an fait aisso, que farian de nos si.ns podian aver ? Per estiers sabem que ja mais no auretz secors pus que aissi son mortz que eran vengutz aras a vos. " Et era tan gran dol entr'els e tan gran tristesa que negu no podia l'autre conortar. E Borrelh disx : " Jeu sey que ayssi morrey, mays enans que jeu muera, cruselment o car vendrey. " Et Amenadon, fraire de la regina, disx : " Mais valria que de nueytz o de dias escapessem. " E Matran disx lor : " No siatz aissi espaventatz, car bona ciutat e fort avem. E sabem ses dupte que Marceli nos secorrera em breu. " Et adoncx conortero s'en un pauc. Mais la regina disx ad els : " Las paraulas que Matran ditz vanas son e ses profieyt. O vos autri recebretz totz babtisme o per Karles o per los sieus, si no o faitz, hivas moriretz. " E tropas d'autras malas paraulas lo(r) disx e per lo gran trebalh c'avian et (i)ra partiro se denant d'ela.
L'endema maiti, Borrelh e Amenadon e Matran feron armar les si- ( fol. 46 r° ) eus companhos e foron en cavals cinc milia et isxiron per Port'Aguiera. Et enans que.ls crestias fosson armatz ni que isxisson de lors lieytz, cavalgueron a las tendas et auciss(e)ron quatre cens crestias. E Borrelh atrobec Lambert, avesque de Limosi, am cinc companhos solament, que venian < de l'ayga > et aucis los. E Rotlan ausic lo trampol e.l crit e trobero l'avesque e sos companhos mortz e d'autres. E Karles e li autres plaisxeron mot l'avesque car era pros. E Rotlan disx : " Laysxem aquest plang e vengem lo. " E donec tantost am los Sarrasis e fendec un cavaier per mieg e can lo.n leveron aucis ne autre e quinze d'autres, ans que tires las regnas al cavalh. E fo faita aqui gran batalha. Pero los Sarrasis no.ls pogron pus sofrir e qui enant com poc en la ciutat s'en (i)ntrec. Et enans que Borrelh fos a las portas de la ciutat, Rotlan li fo al davant disen ad elh : " Eya, Borrelh, motas veguadas nos as faitz grans dapnages, mais ara es venguda la hora que o car compraras. Mais empero, si.t volias bateiar, companho te faria de mi e mot te faria donar a Karles, quar mot m'es greu de ta prohesa si mors en error sarrasinesca. " Et elh respondec li : " Si.m davas cent ciutatz, yeu non bateiaria. Mays faretz gran curialitat [so es cortezia] : yeu sey que vos estz le milhor cavaier de tota crestiantat et yeu cresi esser le milhor de nostra gent ; combatam nos amdos al (fol. 46 v° ) Bruelh vesen de cascuna part e dic et afermi que mays val Mahomet que vostre Crist e que pus val. Et huey vesen de totz vos vensserey. " E Rotlan respondec li : " Batalha vuelh e.m platz e la farey. Mays encara.t preguaria que.t bateiesses e serias dels milhors e dels pus onratz cavaiers de la cort de Karles. " E domentre que parlavan, N'Aymeric de Narbona venc e disx a Borrelh que li rendes Narbona e, si no o fasia,disx que romandria fals e trachers. E Borrelh respos li e disx li qu'el mentia e, si plasia a Rotlan, que ades s'en escusaria. E Rotlan disx li : " Platz me e doni vos securtat de totz cels de la ost de Karles ; et amdos faitz al miels que puscatz. " Et alegrament, vesen cascuna de las partz, alunhero se e venc cascu vais l'autre tan regezament que.s feriron tan fort que las lanssas e.ls escutz trenqueron e las cinclas e.ls pitrals ronperon e cadun casec evers en terra. Et adoncx les crestias vengron vais Borrelh e cujero l'aucir o penre, mais Borrelh trais la spasa et aucis dos cavals e sels que.ls cavalgavan aucis. E Rotlan c'aisso vi, qu'el l'avia assegurat, esdemes se vais les crestias e nafrec ne trops e vedec lor no.l toquesso. Pueys Borrelh puiec en son cavalh et intrec s'en en la ciutat. Et Aymeric tornec s'en als sieus. Pueis Borrel, can se fo lavatz ni.s fo aparelhatz per la casuta que avia presa, isxic de la ciutat e de- ( fol. 47 r° ) mandec Rotlan ; et elh venc e disx li que.s bateies. E mentre parlavan entre si, Amedon venc e dis a Borrelh que no.l laisxaria combatre sols e que apeles Olivier e que els dos am Rotlan et Olivier se combatrian. E Borrelh disx li : " Ara conosc que yest pros e de bon linhage e, depus que.t platz, sia aysxi. " E disx a Rotlan que apeles Olivier e que.l fes venir ; e fe o. E can fo aqui Olivier ab els, Borrelh li disx que aqui era Amedon, filh de l'almassor de Cordoa, que.s volia amb elh combatre e que els amdos ab Olivier et am Rotlan se combatesson, que Mahomet valia mais (que) Crist. Et Olivier respondec li que mot li plasia et al Bruelh foron totz quatre armatz, vesen cascuna de las partz. E Rotlan pregueg Borrelh e l'autre que.s bateiesson e non o volgron far. Et adoncx Borrelh e Rotlan vengron la us vais l'autre, mais Rotlan no.s volc pausar lo ferr de la lanssa denant si e feriron se amdos tan fort que Borrelh trenquec la lanssa e Rotlan feric Borrelh e gitec lo en terra del cavalh. Et Borrelh levec se de terra e trais la spasa e donec tal colp al cavalh de Rotlan que.l cap li tolc en un colp. Pueys foron amdos en terra et encara mays Borrelh cuiec a Rotlan tolre.l pe am la spasa. E Rotlan sautec areyre dos stadis e la spasa de Borrelh (i)ntrec per terra la maitat. E Rotlan fe s'en vais elh e preguec lo que.s bateies et elh disx li que pauc li agra valgut son babtisme si l'agues acosseguit de pla. Et autra veguada feric lo tant fort que la maitat del celcle de l' ( fol. 47 v° ) elme e la maitat del scut li partic entro a terra. E Rotlan c'aisso vi e que no.l volia tocar, mais que.l fera bateiar si pogues e non podia, donec li tal colp am Durendarda que.l muscle e la spalla li partic del cors de Borrelh, pueis tolc li.l cap. Et Olivier et Amedon venc la us vais l'autre et Amedon donec tal colp ad Olivier que l'escut e l'ausberc li trauquec * el cors e trenquec la lanssa. Et Olivier feric elh de tal guisa que l'escut e l'ausberc e.l cors li trauquec per mieg e gitec lo en terra mort. Pueis fe.l desmembrar et am manguanels fe.l gitar en la ciutat. E la regina, can vic son frayre mort, fo escomauguda de gran dol e fo trista e marrida. E Matran e totz cels de la ciutat de paor e de dol foro totz espaventatz. E Matran per cofortar les autres jurec que veniaria la mort cruselment dels sieus e cofortec los al miels que poc. Mais la regina disx a Matran : " Vostre cofortament es vas e niens. No podetz ara conoysser que Mahomet vostre ni dieus vostre non a poder ? Per que cosselharia que rendessetz Narbona a Karles e que.us bateiessetz. " E Meleran aquo meteis cosselec, mais Matran blastomans els e reptan [ e ] lor cosselh tenc per malvat e refudec lo.
Mays li Jusieus que estavan en la ciutat conogro en lors sortz que Karles penria la ciutat e que seria senhors de tota la terra de sa mar. Et agron entre elhs cossel e vengron a Matran e disxeron li que, en cal que guisa si pogues, fes concordia ab Karles o, si no o fa-( fol. 48 r° ) sia, saubes per cert que la ciutat perdria e que auciria vos e totz vostres valedors. E Matran tenc so a fasti et a nient e disx que non o faria per nulha res, car elh sperava aver en breu tan gran e tan bon cosselh de Marceli e secors per que elh venceria e destruiria Karles e totas sas gens e d'aisso era certz per messages de l'almassor. Et els disxeron li < que > aquest cofort res non valia et amavon se mais rendre a Karles que si morian et en totas causas farian sa voluntat. Et elh mandec lor e vedec lor que non o fesson. Mais elhs menespreseron lo sieu mandament et eligiron Ysac et autres detz Jusieus e trameiron los a Karles am setanta milia marcx d'argent; e vengron denant Karles e saluderon lo. Et Ysaac parlec primiers e disx : " Senher rey, be conoysshem * que Narbona no.s pot tenir d'aissi avant ni no pot rendre contrast a vos. E nos em Jusieus e per nos e per totz cels de la vila demandam misericordia e farem so que.us plasera. " Et elh disx lor : " Qui merce quier merce deu atrobar et yeu prenc vos en ma guarda <et> en ma defenssio. " Et Ysaac respondec li : " Senher, no cresatz pas que nos ja fassam trascio, car de Matran res no tinem per elh si no tan solament que li davam certa quantitat d'aver per amparanssa. Per estiers preguam vos que tostems aia rey a Narbona de nostra gent, car aissi deu esser. E de part de luy em nos vengutz ( fol. 48 v°) et es de(l) linhage de David e de Badachi e tramet vos per nos setanta milia marcx d'argent e, si pus ne voletz, pus n'auretz. E tot cant avem es vostre. Mais empero aisso vos acosselham que devais la part nostra combatatz la vila e penretz la, car nos tenem cent brassas de mur e pus que nuls homs no.us ditara peyra ni.us ausara far nulh mal. " E Karles autreiec tot so que.s volgron e pres l'aver et ad elh rendero la ciutat. E cant aquels messages s'en foron tornatz en la ciutat, comtero als autres Jusieus tot cant avian parlat ni fait am Karles et a totz plac la resposta de Karles e s'en doneron gran gaug.
E car Karles e.l senhor papa eran ajustatz per la venguda dels Jusieus e totz li baro de la ost, el patriarcha de Jherusalem preguec c'om l'escotes e fo li autreiat. E domentre que parlava de l'avesque de Limosi c'om le portes a La Grassa, un cayrelh venc de part de la ciutat e feric lo tan fort per l'uelh dreyt que per lo cogot li passec pel mieg e casec als pes de Karles tot[z] esbalausit[z]. Pueis levec sus e preguec lo senhor Karles e l'apostoli que son cors fesson portar a La Grassa e totz dolentz autreiec li o. E can lo cairelh li agron trait, vesen de totz elh moric. E can lo cors agron pausat en un lieyt mot belh, Rotlan cridec en auta votz que se anesson armar e que vengesson la mort d'aquelh. Et aissxi co elh o mandec fo fait e combateron la vila de cada part. E.ls Jusieus volian la rendre a Karles e Matran correc la am ( fol. 49 r° ) gran montesa de Sarrasis e de cavaiers e car elh era am mais de gens que.ls Jusieus vedec lor o, pero gran pelega fo entre els.
E domentre la tensso durava e combatian la vila, la regina e Merlaran ab cinquanta donzels e donzelas et ab aitant d'aur e d'argent co pogron portar isxiron a Karles. Et elh can la vi, receup la am gran gaug. Et ela disx li : " Senher rey, a vos venem * e la nostra gent e totas nostras causas desamparam ad honor et a lausor de Dieu e de la benaurada mayre sieua e volem esser bateiatz. E prec la vostra bonesa, sa disx la regina, que can serem bateiatz, a mi et ad aquestas verges mieuas donetz maritz. Et entretant que.ns gardetz de tota vergonha e de tota desonestetat ; mais a La Grassa nos bateiatz. " E Karles maugut de pietat am cara alegra respos e disx que aisso faria e tot so que ad ela plaseria. Et ela e.ls sieus companhos elh cologuec en la sua tenda e la batalha de la ciutat romas. E Rotlan e li autre baros vengron veser la regina e conssolar, prometens ad ela que li farian tota honor que poguesson e d'aisso d(o)nec s'en gran gaug la regina Orianda.
Mays can Matran saup que sa molher avia perduda, donec s'en gran dol e gran (i)ra e jurec Mahomet qu'el tolria.l cap a Karles, que la li avia touta, si.l podia atrobar en loc. E trames message que la li rendes e Karles respondec li qu'elh no la li avia touta, mays lo creay- ( fol. 49 v° ) re de tot quant es, que li.n donec voluntat de bateiar,la li avia donada. Mais empero, s'il se volia bateiar, rendria la li e.l donaria pus de terra que anc no ac. E.l message recomtec li tot aysso e cant aysso ausic Matran tenc so ad escarn et ac ne fasti can li parlec del bateiar. Et armec se et fec armar totz les sieus et isxic fora la ciutat et al Bruelh el vi Karles que s'era armatz. E Matran apelec lo e dis li que, si no li rendia sa molher, qu'elh era malvat trachor e no devia esser mentaugutz per nom de rey. E Karles c'aisso ausic preguec lo fort que.s bateies e rendria li sa molher. Et elh autra vetz apelec lo trachor e, qu'elh aital fos, disx qu'elh s'en combatria abb elh ades. E Karles c'aysso ausic tenc so a nonres e desfisec lo. E Matran aytant cant poc de cors venc vais elh e feric lo aisxi fort que l'escut li trauquec e, car trenquec la lanssa, no li fec autre mal ni anec vais nulha part ni no se encantec en la cela per lo colp. E Karles trays la spasa que avia nom Joysa e donec tal colp a Matran per mieg l'elme que tot lo fendec entro la cela, l'arma del qual diables la.n po(r)teron en (i)fern.
E.ls Jusieus que viron la mort de Matran puieron s'en mais de cinc cens guarnitz als palaytz e mais de quatre cens sobre Porta Reg e non laisxeron intrar les Sarrasis. E Rotlan e tota la ost vengron vays les Sarrasis e defora Porta Reg auciron mais de set milia. Pueys vengron a Porta Reg les crestias e.ls Ju- ( fol. 50 r° ) sieus laisxeron los intrar. Et Aymeric venc al palais del rey e.l Jusieus rendero.l li e pauseron la senhiera de Karles desus. Pueis corteieron per tota la vila et a l'autre palaitz de Porta Aguiera auciron mais de cinc milia Sarrasis que contrastavon ad els, pueis fo tota la ciutat conquerida. E Karles fec cridar per tota la ciutat que negus no fos tan ausartz que res toques en negun loc, car no volia donar paubra vila a tan noble baro co era N'Aymeric. E d'aqui enant fo tot assegurat e no y moric Sarrasi qui.s volgues bateiar. E.ls autres foron totz spesseiatz et aysxi < fo > presa la ciutat et steron dins e defora ayssela nueyt am gran gaug. Et a cap de cinc meses que la ciutat foc assetiada ela fo presa.
L'endema Karles fec portar la patriarcha e l'avesque de Limosi e.ls autres nobles baros mortz a La Grassa e mandec c'om no.ls sebelis entro qu'elh i fos et entretant c'om les gaites am gran honor.
E Karles verayament a cap de ueit dias que fo presa la ciutat tenc gran cort e general e partic la ciutat. E fe aqui arcevesque, so es a ssaber Thomas de Normandia, et sotzmes li detz avesques e donec li la terssa part de la ciutat. E bastic glieysa de madona Sancta Maria e donec li possetios tropas. Don(ec) atressi al(s) Jusieus l'autra terssa part, car els la li avian renduda. E donec lor rey a tota lor voluntat. Pueis assec se als palaitz e tenc en sa ma una vergua reyal et ac entorn si gran montesa de baros onratz e de nobles. ( fol. 50 v° ) Et apelec N'Aymeric de Narbona e fe.l se venir denant si e disx li : " N'Aymeric, la terssa part de la ciutat ei donada a l'arcevesque e l'autra als Jusieus ; l'autra sera vostra. E car ei donadas las doas partz, diguatz me si.us platz o no. " Et elh respondec li : " Senher,dis el, no.m devetz a mi demandar aitals causas, car vos sabetz e devetz o fair, car si yeu avia detz ciutatz, que totas e mi meteis podetz donar, car nulh temps no serei dezobediens en re, mays tostemps farey et adomplirey vostra voluntat. " E l'emperayre disx li : " Ayssi com noble baro avestz respost e per amor d'aisso recebetz ne ades guasardo : per la una de las partz davant ditas vos doni Bezerrs ciutat e per l'autra Acde e.l port de la mar. Encara vos doni mais Magualona, Usest, Nemze, Artle, Avinho, Aurenca, Vivaretz ; Valentia es de vostre oncle, per que no la.us puesc donar e Viana. E doni vos may Leon qu'es sobre.l fluvi de Roser, Rodes, Lodeva, Caortz, Tholoza, Albi, Carcassona, Regnas, Heuna, Empurias, Cogliure, Girona, Barssalona, Terragona et aissi auretz vint e tres regnes de Sarrasis. E per Narbona seretz dux, per Tholosa comtes e per las autras ciutatz marques; e de celas que so conqueridas recebetz ades la senhoria et aquelas que no son conqueridas auretz las can a Dieus plasera. Et amb aquestas poyretz esser pros e podetz dar e despendre. E.l don d'aquestas ciutatz vos comfermi vesentre de totz aquestz e liuram (fol. 51 r°) a vos lo rial gant per senhalh e per fermetat 2165 de possetio. " E N'Aymeric fec li gratias de ginholos e receup lo do. E fe ss'en sos homs e per amor de luy trenta cavaiers. E receup lo gant N'Aymeric ; e totz sos parens e sos cosis e feren li homenage per l'onrat do c'avia fait a N'Aymeric, prometens a l'emperayre que tostemps farian so qu'elh volria ; e nulh peril de mort non temerian per fair la sua voluntat tostemps. E tota la cort fec gratias a Karles del do que avia fait a N'Aimeric. E fait aysso isxeren se dels palaytz am gran gaug et amb alegrament. Mais Rotlan et Olivier aneron a la tenda de Karles veser Orianda e pregueron la que intres en la ciutat. Et ela disx que no faria ni no so tenguessen en mal car no y volia intrar, " car can me membraria en cal guisa solia esser regina d'aqui, ades me moriria de dol. " Et enapres motas paraulas bonas e curials que li agron ditas, Rotlan li demandec cal marit volria ni si o avia en son coragge pessat qual li plaseria mays. Et ela respondec li e disx li que si ad elh ni a sson senhor Karles plasia, volia per marit Falco de Montsclaire. " Certas, so disx Rotlan, mot be avetz causit, que, si fair se podia, en tot le mon non ha pus noble baro ; et elh auretz ses dupte e siretz amb el nobla dona e bona.E siretz, si a Dieus platz, bateiada a La Grassa en breu. --Aysso vuelh yeu, disx ela, mais que res et o desiri ; et es me mot greu car babtisme ey ( fol. 51 v° ) tant triguat. " E domentre que parlavon d'aquestas paraulas entre ssi, Falco de Montesclayre e l'avesque de Carcassona e l'abat de La Grassa vengron donan entre si gaug e bo saber de la preso de la ciutat. E Rotlan lausec la dona aqui et isxic vais els e comtec lor en cal guisa avian pressa la ciutat e menec los entro l'emperaire Karles alegran entre si. E Rotlan trais ad una part Karles comtan ad elh en qual guisa Orianda a querit per marit Falco de Montsclaire e per que no volia intrar en la ciutat, tot li o comtec ; e Karles disx que en totas guisas l'auria. Et aysso dig fo nueitz,isxeron se totz dels palaytz.
L'endema can fo aiustada tota la cort e totz les baros, aqui denant totz Karles apelec Falcon de Montesclaire disen ad elh que Orianda, que foc molher de Matran, li daria per molher e daria li amb ela la ciutat d'Albi e tot lo comtat. Mais al senhor de Tholosa ne seria hobediens e de luy dete(nria). E Falco respondec li e disx que tot so qu'elh volria faria et aqui receup elh le do de la ciutat de voluntat de N'Aymeric ; e denant elh se fec sos homs e N'Aimeric promes li que.l daria < encara mays > e l'amaria e l'onraria. E Karles e Falcon e totz vengron veser Orianda e can foron ad elha, Karles li disx : " Dona, ve.us Falco que vos demandetz a Rotlan e per amor de vos donam ad elh et a vos la ciutat d'Albi e tot lo comtat. E can seretz bateiada, penra vos per molher. " Et elha donec s'en gran gaug e fec li.n grans gras-( fol. 52 r° ) cias e parlec mot am Falco ; e dintz la tenda e defora [ et ] esteron am gran gaug aicelh dia.
L'endema maiti, N'Aymeric ab cosselh de Karles pausec et establic senescalc a Narbona Robert que era Normans e liurec li set cens cavaiers e comandec li que guardes Narbona on qu'elh s'anes. Aysso fait, Karles, can ac pres comiat e la ciutat establida, anec s'en vais La Grassa am la dona Orianda. Et entorn aura nona foron aqui receubutz am gran gaug et am processio. E Karles avia fait aportar viandas a cinc dias e no volc res penre dels morgues aicela nueit. L'endema cantero messas per les fisels defuntz e sebeliron le patriarcha detras l'autar maior el mieg de la fenestra maior de la capela e l'avesque de Limoges tras l'autar de Sant Peyre e l'abat de Sant Miquel tras l'autar de Sant Andrieu. Apres d'aisso, lo senhor papa am quatre cens avesques sagrec ondradament lo sementeri. Pueis totz partiro se de la glieysa. E.l senhor N'Aymes de Baviera fec a totz lors obs de viandas. E Karles am cent cavaiers e Falco et Orianda manieron amb el en la sua tenda.
L'endema maiti, el[s] meteis le senhor papa cantec la messa. E la dona Orianda, vestida d'un drap de ceda blanca, en una tina plena d'aigua ondradament la bateiero e Karles tenc la en las fons e foc sos payris ; e fo apelada d'aqui enant Orianda de Montesclaire. Et aqui meteis Falco pres la per ( fol. 52 v° ) molher. E can la messa foc cantada, isxiron se del monestier. Pero la dona Orianda offric a l'autar de madona Sancta Maria dos draps de ceda bels e bos e un drap autre en cascu dels autars. E can foron a la tenda de Karles, elh donec a sa filhola cent cavals nobles e bos e cent mantels ab gonelhas folradas de pels vairas e d'erminis e cent entre copas et enaps d'aur e d'argent, preguans ela que fos bona dona e fisel crestiana e que ames Dieu e feses be a paubres e que fos be garnida de bonas costumas e de bonesa e de saviesa. Et ela ac gran gaug car tant dossament e tan bona la ensenhava ploran et ela li fec gracias, prometens ad els que, al miels que poyria, o faria en totas causas e que tostemps seria aparelhada a son plaser a fair et a dir. E.l senhor N'Aymeric donec li mil marcx d'argent e preguec la que li perdones la mort de sos parentz propris e que.lh ames et elh faria li tostemps valenssa e secors si obs li era. Et ela perdonec li o tot e dis li que ela e Falco farian tota sa voluntat. Aysso fait, pres comiat l'endema maiti Falco am sa molher et am tres cens cavaiers s'en anec vais Albi et a Montesclayre. E Karles [ a ] romas a La Grassa, adordenans aqui en cal guisa.s capdelaria de so que prepausava a fair. E l'abat e.ls morgues < preguec > que be se capdelesson e ss'esforssesson de be a fair e servesson l'orde. Et elh tostemps creisxeria lor las possetios que lor avia donadas, segon qu'elh conqueri- ( fol. 53 r°)ria terras. Pueys disx a N'Aymeric de Narbona que.s fes sos homs de madona Sancta Maria de La Grassa e que li fes homenage et ela.l guardaria e.l defendria. E.l senhor N'Aymeric, de ginolhos davant l'autar, fec aqui homenage, prometens que tostemps amaria aquelh loc aisxi com bo vassalh. Et ofric a l'autar un calice sobredaurat e cinc draps de ceda. Et apres d'aysso en la presentia de Karles donec al monestier et a l'abat Borriana, so es a dir Lesinha, e Robia e tota Laverna, prometens que mais li donaria can pus auria conquerit. Et aquest do autreiec en presentia de totz ; e l'abat e.ls morgues feren li.n grans gratias d'aquest do ; e fo mes en scrit e cofermat per Karles. Pueis disx Helias a Karles que si a luy plasia qu'elh (i)ria en Spanha amb elh e qu'elh era tostemps aparelhatz de valer ad elh e de far sa voluntat. E Karles disx li que no y (i)ria amb elh car le monestier era paubres encara e novels e no volia que per despessas se destruis.
E domentre que d'aisso parlavan, dos messages vengro devais Narbona al senher N'Aymeric e trobero.l costa la glyeysa de Sant Miquel ; e saludan elh conteron li que Marceli devia ades intrar a Narbona e l'almassor de Cordoa ab tres cens milia cavaiers et am sirvens trops ses comte, menassan ad els e que.s cuiavon que Karles s'en fos tornatz en Franssa. Et aquestz dos messages encara no avian ditas lors novas que autres dos vengron comtan que Narbona era assetia(da) e.l mo-( fol. 53 v° ) nestier de Sant Cresent era destruitz e de Sant Paul e de Sant Felitz e que saubes per cert que grans gens eran e ses nombre. Et aquestz encara no avian dig lor message que autres dos vengron disen e comtan que mais de cent milia cavaiers a cavalh avian destruida Borriana e deguastavan tota la terra e prendian bueus e vacas e tot autre bestiar que trobavan e que ja eran vengutz entro a Sant Michel de Nausa e de costa Orbio avian aiustat de bestiar ses nombre. Et adoncx Karles c'aysso ausic mandec en tropas de partz sos messages, que tot hom que pogues armas portar vengues ad elh e negus no fos tan ausartz que romases, e, si romandia, que per tostemps auria perduda la sua amor. E trames a Tholosa, ad Albi, a Caortz, a Limoges, a Peyragorc, a Nenguoles, a Bordegual, a Peytieu, a Normandia, ad Agen, a Bayona, al Caslar, a Montalba, a Rodes, a Cozerans, a Vivares et en tropas d'autras ciutatz, a clergues, a laix que armas poguesson portar e que portesson viandas a tres meses. E.l messages foron tres centz am letras de Karles, sageladas del sagel de l'anel de Karles.Et apres aisso Karles fe fair al monestier tors e forssas que si venguesson aqui los Sarrasis et elh no y fos, que no poguesson destruir lo monestier. E Rotlan e N'Aymeric e totz les dotze pars, am quinze milia cavaiers, un divendres maiti de nueitz isxiron de La ( fol. 54 r° ) Grassa et aprop de l'alba foron de costa Narbona ; et aqui cingleron los cavals et aparelhero se fort be de lo(r)s guarnimentz e per mieg de la ost * aucisen e tre(n)can entro Peyriac. Et enans que.ls Sarrasis fossen levatz ni armatz, onze milia e set cens n'agro mortz e gasanheron set milia cavals, aur et argent, draps de ceda et autras causas tropas ses comte. E Marceli que aisso ausic e totz les autres de la ost crideron " aride, aride ", senha de Marceli, e cascu dels Sarrasis armec se al pus tost que poc et entre Peyriac e Sant Cresent fero gran torneiament. E Rotlan ab Durendarda, vesen de totz, fendec per mieg Plumerat, del cal colp foron totz les Sarrasis espaventatz. Et Olivier tolc lo cap ad Aramo, Augier gitec en terra mort Cabrahet, Sampsson de Bretanha iustec am Ospinel et amdos caseron en terra enverssi. Aymeric de Narbona vi Marceli [qu]e disx li que mal a ssos obs avia assetiada Narbona. Et elh respondec li e disx que ni elh ni Karles ni.ls lors no li podian escapar ni fugir de sas mas.
E domentre que parlavan entre si, Rotlan sonec Marceli e venc vais elh de cors e trais la spasa e Marceli conog lo et aitant cant poc fugic s'en vais les sieus e Rotlan seguic lo. E can vic Marceli que no li podia fugir, laissec se caser del cavalh. E domentre que Rotlan ( fol. 54 v° ) venia abrivatz, cuiec ferir Marceli e donec tal colp al caval que trenquec lo. E Marceli cridec autament sa senha e fon acorregutz e levero.l de terra. E N'Aymeric de Narbona venc vays l'almassor de Cordoa per tal guisa qu'en terra.l gitec mort. E de la sua mort fon fort (i)ratz Marceli e totz les sieus et spaventatz ; e.l torneiament durec dos dias e moriron aqui tres milia Sarrasis estiers les onze milia davant ditz. E Rotlan et Aymeric am los lors tornero s'en a Narbona am gran guasanh et am gaug en lors tendas. E Rotlan et Aymeric trameyron lors messages a Karles am lors letras, en las quals era contengut en qual guisa (i)ntreron a Narbona e del torneiament que avian fayt e que quatorze milia Sarrasis hi avian mortz e l'almassor de Cordoa e motz d'autres nobles baros.
E no triguec gaire de dias que apres aisso Karles anec a Carcassona e l'avesque receup lo am gran solepnitat et am gaug. E l'endema maiti Falcon de Montesclayre venc am mil cavaiers et am tres cens arquiers. E Karles donec s'en gran gaug can lo vi e demandec li de la dona Orianda sa molher co.s capdelava. Et elh dis li que mot be e que era bona dona e lials, pueis comtec li que tot le mon venia e que.l payre no escusava.l filh ni.l filh le payre, mais que totz venian alegrament. E Karles comtec li de Rotlan en cal guisa avia fayt e de la mort de l'almassor de Cordoa e disx li qu'en breu se- ( fol. 55 r° ) ria senhor de Cordoa e promes li qu'elh li donaria e li faria gran be. E Falco fora de la vila am sos companhos en sas tendas alberguec. E l'endema vengron les Guascos e foron entre a cavalh et a pe setanta milia e Karles, can ausic que venian, isxic lor < defora >. E can los vic, de gran gaug que n'ac la cara li.n tornec colorada ; e saludec los et emparec los am gran gaug e contec lor en cal guisa Marceli avia assetiada Narbona ni en cal guisa Rotlan y era (i)ntratz. Et els responderon : " Senher, no y a pus mais que tot dreit anem a Narbona e ses dupte vensser los em ni no.us qual que nuls autres n'esperetz. " E Karles respondec ad els e fec lor grans gratias can tan ondradament eran vengutz e disx lor que mais valria que esperesson les autres. E costa La Grassa prop d'Orbio cologuero se. L'endema vengron li Peytavi e.ls Normans, Centogezes e cels d'Aianes, de Tholosa, 2360 d'Albeges, de Caortz e de Rodes e totz aicels d'aicelas partidas. E Karles can los vi, ac ne gran gaug e (de)mandec als arcevesques et als avesques cans podian esser. Et els disxeron li que mais de seissanta milia cavaiers e d'autres homes a pe ses nombre ; et aqui costa.ls autres cologuero se. Et aicela nueit venc l'abat de La Grassa e comtec a Karles en cal guisa Rotlan avia mort lo rey de Pampalona al Bruelh e divenres Alcaym del Coyne et en dos torneiamentz avia mortz trops Sarrasis.( fol. 55 v° )
Et aqui meteys venc un message comtans a Karles que gran ost l'esperava ad Amsezuna, homes d'Alvernha, de Bergonha e Prohenssals et autres trops d'aycelas partz e non auson passar l'estanh " entro que vos venguatz ni.ls Sarrasis non auson venir ad els. " E Karles que aysso ausic comandec a totz cels que eran aqui ajustatz que, can ausiran las trompas sieuas entorn la mieia nueyt, que tostz se levesson e partisson d'aqui garnitz et aparelhatz per anar vays Narbona.E l'abat de La Grassa disx li : " Senher, layssatz me anar a La Grassa e dema entorn prima trobaretz me a Borriana am tot mon poder o que me esperetz aqui un pauquet. " E Karles autreiec li o e l'abat partic se d'aqui e venc s'en vays La Grassa. Et aprop de la mieia nueyt Karles fec trompar per tota la ost e per la vila que tostz s'armesson per anar vays Narbona e segon qu'el comandec fo fait. E Karles am tota la ost venc a Borriana. E can Helias l'abat foc vengut a La Grassa, les morgues lo receubron humilment et el saludec les de part de Karles e comtec lor que Karles se devia combatre am Marceli e cascus se aparelhes de far secors ad elh. Et Helias enant d'aysso per paor de Marceli avia faytz ajustar aqui totz los sieus cavaiers e.ls sirvens e totz cels que poc. Et enans de l'alba partiro se d'aqui e foron cinc cens cavaiers e setanta morgues armatz e set milia pesoniers mot gentz guarnitz. Et entorn la prima del dia atrobec Karles a Borriana am tota la ost. E Karles can los vic am tant ( fol. 56 r° ) covinent companha ac ne gran gaug e lausec l'abat meravelosament, baysan elh. E domentre que foron aqui ajustadas las companhas totas, Karles las comtec e trobec que eran setanta milia cavaiers e cent nonanta milia pesoniers. E pregan els amonestec los totz que cascu fes al miels que pogues. E.l senhor papa fe lor aqui abssolutio de totz lors peccatz e promes lor que, si negus moria aqui, que las lors armas serian cologuadas en paradis. Et am gran gaug anero s'en vais Narbona. E selh que.ls guisava disx a Karles : " Senher, totz les Aragoneses son a Mont Laurens que, per erguelh que an, no volo estar am la ost. " E Karles disx : " Primierament seran vencutz ses dupte. " Et en bel pla denant Borriana els esteron la nueyt. E can venc al maiti, enant d'alba, foron a l'(i)ntrant del pla e a la vista de Narbona els viron las tendas de la ost et a Mon Laurens totz los Aragoneses e.ls troberon en lors lieytz per erguel que avian e moriron totz. E cavals, aur et argent, draps de ceda e las tendas, tot o preyron. E moriron aqui trenta cinc milia e no.n escaperon mays quatre que.s n'aneron a Marceli e comtero li en cal guisa lor era pres.E can aysso ausic elh ni sos companhos, totz agron gran dol e gran mal saber. E fec cridar per tota la ost que se armesson et adqui meteys foron armatz. E Karles venc vais els suau e pla, pregan madona Santa Maria que li dones victoria. E costa un riu entre Mont ( fol. 56 v° ) Laurens e Narbona feron gran torneiament. E Karles primiers feric tal colp sobr'en Felin, qu'era rey de Segovia, qu'en terra.l gitec mort e set cavaiers sarrasis ans que tires las regnas al caval cridan meravelhosament sa senha. Mais Guiraut de Viana e.l comte d'Avinho e de Peitou am detz milia cavaiers feriron sobre els et enans que tiresson areyre lors cavals auciron vint milia cavaiers sarrasis. Et un noble Sarrasi disx a Marceli : " Senher, faytz vostra gent ajustar et aparelhem nos de la batalha, car gran vergonha es a nos c'aissi perdem nostra gent car nos em dos tantz que els. " Et Ospinel dis : " Senher, yeu vos o avia ben dit que res non guasanhariatz ab Karles e menassavatz que mal grat d'elh (i)riatz entro Paris e la penriatz e.us fariatz aqui coronar en totas guisas. Ara no.us cal anar pus luenh que ve.us ayssi Karles, que.us ha mortz totz les Aragoneses e, si be non aparelhatz vostras gentz a combatre e que.ls amonestetz ben a defendre, e, si no o fan, (i)vas seretz vencutz e nos totz hi morrem. " E Marceli que aysso ausic fec aparelhar sas gentz e las amonestec al miels que poc, si que.l torneiament durec entro que fo nueytz. E Karles tornec s'en a Mont Laurens e estec aqui tota la nueit am sos companhos. E.ls autres que eran ad ( Amsezuna ) passeron l'estanh e foron trenta milia cavaiers e Rotlan e.ls dotze pars c'ausiron qu'els venian isxiron vais els. E can foron ad els, Rotlan lor comtec en cal guisa Karles avia mortz los Aragoneses et eran trenta milia ( fol. 57 r°) e quatre cens et el torneiament mais de vint milia et el meteys a l'(i)ntran de Narbona mais de dotze milia. Et ayssi parlan vengron entro Porta Reg e no y volgron (i)ntrar, mays pausero se costa Sant Felitz et aqui dresseron lors tendas. E Rotlan tendec aqui sa tenda e d'autres trops. E Marceli per cosselh dels sieus baros levec se d'aqui al comenssament de la nueyt e cologuec se a Sant Cresent, a Peyriac et a Jonquieras, car no volc romaner entre la ciutat e la ost de Karles. E can foron cologuadi entorn de la mieia nueyt, car agron gitadas las guardas, Tornabelh de Cordoa, frayre de l' almassor, lo mort, venc am trenta milia cavaiers. Et adonx Marceli ac gran gaug e fec los assetiar costa se am lors tendas. Pueys comtec li Marceli la mort de son frayre l'almassor ni en cal guisa Karles les avia mal adobatz ni mortz los Aragoneses. E Tornabelh c'aisso ausic Mahomet jurec que l'endema venjaria cruselment la mort d'aquestz e que tolgra.l cap a Falco de Montesclayre si.l podia atrobar en loc. Aysso dig, manjero un pauc e dormiron.
L'endema Tornabelh s'armec am los sieus companhos e cavalguec en la ost de Karles et aucis cinc donzelos que eran anatz abeurar cavals. Et ad aisso Falco de Montesclayre era guarnitz e la maior part de la ost e seguiron aquels. E Falco que.n vic anar tan ricosament e tan curial Tornabelh que.s menec davant si totz los sieus demandec qui era. Et elh respondec e disx que Tornabelh ( fol. 57 v° ) era. Et elh isxament demandec d'el co avia nom. Et elh disx li que Falco de Montesclayre l'apelava hom, vassalh de Karles et amic. Et adonx disx Tornabelh : " Car as ma boda per molher,yeu me combatrey am tu, que milhors es Mahomet que ton Crist e ta molher falssa baguassa e deslial. " E Falco autreiec li la batalha disen et sconden qu'elh mentia per la gola d'aquo que dig avia. Et aqui fermeron la batalha. Pueys venc Karles a la ciutat e Rotlan et Aymeric [ et ] isxiron am totz los lors de la ciutat e totz armatz e guarnitz de cascuna de las partz foren en aycel pla entre Narbona e la mar. Et assegurada la junta de cascuna part e la batalha, e Tornabelh e Falco foren se cascu gent e belh armatz. E venc cascu vais l'autre tant rege e tant fort per poder de cavalh que tals colps se doneron c'amdos eversses vengron en terra. E Tornabelh can fo dressatz ni Falco, e Tornabelh trays la spasa e donec tal colp a Falco pe.l cap en avalh que de la part dreyta li.n desxendec l'elme, mais anc res que fos de l'ausberc non poc envasir e gitec lo tot a per pauc de sa mermoria et aqui meteis cuiec lo ferir autra vetz par las cambas a torar. E Falco sautec areyre grans doas brassadas et aqui meteys tornec vais elh e donec li tal colp ab la spasa per mieg lo cap que tot lo fendec entro la sencha e moric aqui vesentre de totz. E Karles e totz sos baros feron puiar Falco, alegran car tan be li era pres. E cascuna de las partz aparelhada de la batalha entre Sant Cresent e ( fol. 58 r° ) Jonquieras els foron. E Rotlan fendec per mieg un cavaier de Cordoa ab Durendarda cridan autament sa senha ; pueys feron aqui gran batalha e cantz ni cal hi foron mortz, nuls homs no.us o poyria comtar. Mays entro Jonquieras Marceli e.ls sieus foron segudatz trenquan et aucisen. Et adoncx cridec Marceli mot autament sa senha et Ospinelh amb elh, Frenagan, Turnafilh, Beligan, Gatan, Falsabroyne, Sobian et Atenan e totz les autres reys lor senha cadahu autament cridec e cascus aiustec los sieus al miels que poc. E can foron totz essems, girero.s vays les crestias e doneron amb els per tal forssa que mal lor grat los torneron entro Sant Cresent afortidament ; e car de cascunas partz eran lasses les cavaiers, sessec se un pauc la batalha. E cascu a pe et a cavalh tornec vays los sieus e cascunas de las geudas e las comunas aparelec se al miels que poc et al plus gent. E foron aqui las comunas de Normandia, Theotonici, Angevis, Alamains, Bretos, Engleses, Franceses, Flandreses, Peytavis, Pincartz, Ponteses, Centongeses, Engoleimes, Peyracozes, Limosis, Alvernhasses, d'Aixs, Bergonhos, ( Forezes ), Vianeses, Rodeses, d'Albegeses, Caorceses, Guascos, Tolzas, Carcaceses e de motz autres locx ; e foron entre totz cent trenta milia e totz, adordenadament entre si, vengren e de l'autra part gran geuda e pesoniers de Marceli foron tres cens milia. E cascuna de las partz vengron vays l'autra aytant cant pogron e foc aqui entre elhs tan gran batalha que nuls homs no la poyria comtar. ( fol. 58 v° ) Pero totz les Sarrasis foron vencutz e moriron aqui cent quatorze milia sirventz crestias ; pueys la batalha foc grans entre.ls cavaiers e moriron aqui trenta cinc milia cavaiers sarrasis. E < pe.l > lassec e la nueit que fo venguda partic se la batalha. Mays empero si.l dia dures may, los Sarrasis < foran > totz vencutz. E Karles am los sieus tornec s'en vais Narbona e per lo gran lassec manjeron un pauc aquela nueit e nonres de tals n'i ac, mays dels cavals pesseron be. Et alcus aneron dormir vestitz e.ls autres despulhatz e dormiro fort per lo gran lasset.
E Marceli per cosselh de sos baros ayssela nueit fugic s'en < et > enans que fos dias fo luenh de Narbona mays d'una legua. E can fo dias las badas de Karles vengro s'en ad elh e comtero li que Marceli s'en era fugitz e que no i vesian lunha tenda. Et elh c'aisso ausic mandec als sieus que s'armesson tost. Et am seissanta milia cavaiers seguic los et entro que foc prop de nueytz no.ls poc acosseguir, que ja avian anadas prop de quinze leguas. Et en un mal pas c'om apelava ad Albaras -- e pueys l'arcevesque Turpi mudec li.l nom, Mal Pas -- accoseguic los. E Marceli perdec aqui trenta milia Sarrasis e tres milia saumiers cargatz de viandas e setanta camels carguatz d'aur e d'argent e de enaps e de copas obratz meravelhosament ; e car nueitz era, Karles romas aqui aquela nueit. E Marceli am totz cels que bos cavals avian venc s'en entro Montagut e romas aqui car lo senhor d'aqui era son ( fol. 59 r° ) vassalh, Frenagan, lo cal, can vic Marceli, el li disx : " Senher, yeu vos o avia ben dig que non anessetz a Narbona, car autra veguada aviatz be conogut lo poder de Karles, per que nos vos aviam be donat bon cosselh que per nulha res no.us combatessetz amb elh. " Et elh respondec li: " Ayssi sa avi'a endevenir, mays pus que soy escapat, cruselment o venjaray e car vendray so qu'ey perdut. Mays empero yeu prec la vostra amistat e la vostra feseutat que.m prestestz lo vostre cavalh e per temor de Karles fugirei m'en anueyt. " E Frenagan, lo senhor del castel, disx li : " Castel avem fort e bo e no temem nuls homs ni Karles ni autre que y vengua, per (a)quo vos no vo.n partirez d'aras. " E Marceli romas a cofortament d'aquelh senhor. E Frenagan fec aloguar totz los sieus de Marceli en aquelh castelh e lor fe lors obs larguament. E sus en l'alba Karles e.ls sieus leveron se e can foron armatz viron Montagut e no y ac negus dels Sarrasis. E Karles disx on s'en sirian anatz aquestz. E Rotlan disx li que a Montagut eran. E Karles am les sieus anec a Montagut e Frenagan claus las portas e no y layssec hom isxir ; e Karles fec (i)sxir Marceli ad una fenestra e can lo vic disx li : " Marceli, per que.t partist de Narbona ? No.n (i)sxeretz fair am nos torneiament ans que vencutz siatz et enclaus en aquest castel ? " Et elh disx li : " Non avem cavals, mais an(s) que vengua ad un an vostre gaug tornara en (i)ra ses dupte. --Non es loc, so disx Karles, de tenssoneiar. Mais car estatz enclaus en aquest ( fol. 59 v°) castel, aura nom Clausa. " Et enaysxi.l fe apelar d'aqui enant. E car lo castel era fortz e non eran vengutz aparelhatz de combatre, fon de cosselh de totz los baros que s'en tornesson a La Grassa e feron o. Et aycela nueyt jaceron entorn lo pueg de Taug e l'endema endreyt lo mieg dia foron a La Grassa. E l'abat e.ls morgues receubron los am gran gaug et am gran precessio e Karles am los autres intreron orar en la glieysa. Puey isxiron s'en e Karles comtec a l'abat et als morgues so que avian fait ni en cal guisa avian vencut. Et aycela nueit steron ab gran gaug.
L'endema maiti Karles aiustec totz los prelatz e.ls baros e l'abat e.ls morgues e disx lor qu'elh non era vengutz si no per comia a penre d'els. E preguec les que visquessen honestament, que tenguessen honestament [ e que tenguesson ] la regla e que no fosson deguastadors, mays que cascu entendes en humilitat et en milhorament del monestier al miels que poguesso. E domentre c'aisxi.ls amonestava, disx l'abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e motz arcevesques et avesques, cominabla causa es et a vos profieyt que.lh monestier sia sagratz ; et empero, senher, preguam la vostra bonesa, aytant carament co podem, que, si.l cors vostre es luenh de nos, que de corage siatz prop de nos e de bon corage que.ns ametz e que tostemps nos vesitetz per vostre message. " E Karles respondec lor e disx que tostemps los amaria e li sovenria d'els ; et en- ( fol. 60 r° ) cara donaria mais al monestier que donat no y avia. E disx que plasia li la sagratio del monestier e preguec lo senhor papa que.l sagres al pus ondradament que poyria. E.l papa respondens demandec c'om l'escotes e disx so sermo enaysxi : " Baros, frayres e filhs, no avem mays cinc dias entro pascha et en aquest careme avetz grans mals traitz e suffertz ; em per amor d'aisso yeu acosselhi que totz siam en aquesta festa aisxi ; per tal que pus ondradament sia sagratz lo monestier, aiam totz los avesques d'aquesta provintia e dimartz apres las utavas de paschas sera sagratz. Et entretant pessatz cascus de vostres afairs et statz am gaug e.us repausatz. Empero cofessatz cascus vostres peccatz per tal que, mundatz de vostres peccatz, puscatz < recebre > lo cors de Jhesu Crist e qu'elh denhe esser et habitar am nos, que per nos ressucitec de mort a vida. " Et aysso dig, totz lauseron lo sieu cosselh e.l tengro per bo. Mandec empero per amor d'aysso Karles a totz les arcevesques, avesques et a totz les autres prelatz que fosson ad aquest dia totz a La Grassa. Et apres aysso trames cascus per las provintias e per las terras per viandas e per so que me(s)tiers lor era. Et am gran gaug celebreron la messa et ondradament. E can fo vengut lo dia denant dig que.l papa avia establit, totz los preylatz foron aiustatz et entre arcevesques et avesques et abatz portans crossas foron mil tres cens. E de precioses draps de ceda encortinero la glieysa, tot entorn * de tapitz e de bonas herbas ( fol. 60 v° ) e de flors pauseron atressi davant l'autar maior e pauseron doas tinas plenas d'aigua e tot so que avia obs ( ni.s ) convenia a la sagratio. Pueys lo senhor papa mandec qu'endreyt l'aura nona fossan cantadas las messas per los avesques ; et ayssi fo fayt. Et enapres lo papa mandec que la sagratio fos perlonguada entro l'endema maiti et aneron manjar. Pueys vengron totz a la glieysa cantar vespras e completa ; e cantero las onradament e fo nueytz can foron cantadas. E totz isxiron se de la glieysa et aneron dormir, mays lo senhor papa romas sols en la glieysa e claus las portas et aginholhec se davant l'autar de Nostra Dona Sancta Maria. Et estec hi tant en oratio entro que.s foron adormitz el dormidor. Pueis intrec s'en suaument el dormidor et en un lieyt, aisxi co era vestitz, humielment el se gitec. Et encara velhava que elh meteys lo filh de la verges Maria am gran montesa d'angils e d'archangils denhec dexendre e venir al monestier. E tot cant a la sagratio del monestier se pertenia, so que las humanals personas devian fair, Jhesu Crist per sa misericordia o adomplic. Et adoncx fo tan grans e tan dos le cantz dels angils e dels archangils que.l papa ausic que non es lengua que o pogues comtar ni dir. E complit e fait aqui per aquela sancta companha so que.s covenia a la sagratio del monestier, aycelh misericordiens Dieus, governayre de tot cant es, am la denant ( fol. 61 r° ) dita companha, s'en tornec al celestial palaitz. Las quals davant ditas causas lo sant papa ausens * si que, partida d'aqui aquela sancta companha benazeyta, elh intrec en la gleysa e fes gratias a Dieu e lausors, car el per sa pietat avia adomplit so que elhs volian fair. < Enaprop elh > vi (i)sxament los draps e las paretz mulhatz d'aigua, la qual aigua avia senhada lo filh de la verges Maria, e l'aigua aquela era ajustada en doas tinas ad ops de la sagratio a fair. E can conoc que tot era adomplit so que.s covenia a la sagratio, elh va sonar las campanas. E can las ausiron les morgues e totz los autres clergues e laix, leveron se et intreron en la glieysa e viron les draps e las paretz mulhatz e molhesitz d'aigua e d'autres senhals manifestz et el meteys lo senhor papa sonan las campanas, de gran meravelha que.s doneron foron tostz esbalausitz. E.l senhor Leo papa, can vi Karles ni.ls autres, tot aysso que ausit avetz lor comtec. Et els c'aisso ausiron tan foron ples de gaug e d'alegrier que.s preyron a plorar e renderon gratias e lausors al filh de Dieu, car elh denhec vesitar aquel monestier. E de l'aigua benaseyta qu'era romasuda cascus d'els s'en lavec los huels et acels que y avian nulha taca torneron tan bels e tan clars que anc may no viron tan be. E per tal que aquest miracle fos pus manifestz, tres sexs, que aqui eran vengutz per lo gran aiust de la sagratio, -- la un era de Narbona, c'avia nom Razols, ( fol. 61 v° ) e l'autre d'Albeges, c'avia nom Gari, e l'autre avia nom Bernat -- ausiron aysso et intreron s'en en la glieysa ; e laveron se les huels ab d'aquela aygua benaseyta e cobreron lo vezer aisxi be co nuls temps e miels avian vist, lauzans e benezens nostre senhor Dieus denant l'autar de madona Sancta Maria. E totz cels que eran aqui conogro que vers era so que lor avia dig lo papa e doneron s'en gran gaug, si que s'en preyron a plorar e feron gratias e lausors a Dieu. E.l papa e l'arcevesque Turpi pauseron en la columpna de l'autar una ampolha plena de l'aygua beneseyta per tal que tostemps aguesso remenbrament d'aquela aygua. Aquest miracle volc lo creayre de totas causas adomplir pus manifestament, que un mut que aqui era vengut s'en toquec la lengua d'aquela aygua et aqui meteis denant totz elh parlec manifestament. Et adoncx totz les clergues canteron " Te Deum laudamus " e Karles c'aisso ausic disx : " Pus que Dieus e la bonaurada Sancta Maria mayre sieua amo tant aquest loc, nos que l'avem hedeficat ad honor d'els lo devem amar de tot nostre poder. Et em per amor d'aysso lo primier do que sera pausatz sobre l'autar apres tant bonaurada sagratio e visitatio deu esser tals que tostemps aissi estia. " Et aisso fo un calice gent ornat de las pus preciosas peyras que podian esser trobadas, lo qual calice avia elh resemut mil ( fol. 62 r° ) marcx d'argent, lo qual elh cujava portar ad Aics a la capela en Alamanha. E la patena era faita de mot preciosa peyra c'avia nom maracde deguisat. E non era son semblans ad aquela el mon si no doas, so es a ssaber una a Sant Deunis e l'autra a Sancta Sophia en Costantinople ciutat. Et el meteys Karles de sas mas offric lo e.l pausec sus l'autar am la patena e mandec a l'abat et al(s) morgues que tostemps lo tenguesson aqui. Offric atressi tota sa capela guarnida e complida de libres e de draps de ceda e pausec aqui dos gantz per senhal d'amistat e de dilictio del monestier, prometen que, si Dieus li donava vida ni conqueria Espanha, que el lo creysxeria de possetios. Pausec aqui isxament dos libres, la un cubert d'evori, el cal era d'una part la ymagena del crusific entretalhada e de l'autra part era la maiestat del sobiran rey, so es un sauter(i) et autre de cipres, e doas capas d'aur e de ceda meravelhosament obradas e detz draps entiers de seda precioses. Et en las postz del sauter(i) que pausec aqui avia cent trenta cinc peyras preciosas e meravelhosament vertuosas. E pausadas totas aquestas causas en l'autar, preguec madona Sancta Maria qu'elha guardes le monestier e, can la sua arma partria del cors, que per la precia d'elha lo sieu benezeyte car filh la cologues el celestial palaytz. E can ac faita aquesta oratio, donec et establic aqui una peyra que era ahu- ( fol. 62 v° ) da atrobada al cap d'una balena, que fos per tostemps pes del pa, per tal que no pogues mermar ni creisxer la ratio de lor pa. E l'arcevesque Turpi < ofric > apres d'elh una capa meravelhosament obrada et un libre qu'el avia fait e las letras d'aquelh eran d'aur e las postz eran revironadas de peyras preciosas. Aysso fait, lo senhor papa s'aparelhec de cantar la messa e Rogier, avesque de Carcassona, cantec la pistola e l'arcevesque Turpi l'avangeli. E foron aqui ufertas tropas de causas et en diverssas guisas, las cals causas serian longuas per comtar. E cantada la messa totz s'en tornero a las tendas.
Et aquela nueit Karles fec cridar per tota la ost que totz les baros fosson l'endema a la sua tenda ajustatz. Et aissela nueit am l'arcevesque Turpi et am les dotze pars et am lors familiars ac son cosselh privat, que farian ni quals (i)rian amb el ni quals romandrian. Et elegic sels que.s volc et als autres mandec que s'en tornessen en lor repaire. Empero am si retenc setanta milia cavaiers e cent milia sirventz. E l'endema maiti son privat cosselh a totz revelec. E totz partiro se d'aqui de Karles et estiers aquestz davant ditz. Mandec a totz cels que.s ne devian anar que, can veyrian sos messages, venguesson ad el ses tota trigua aparelhatz. Et aicela nueit elh romas a La Grassa e totz les autres ayssi com dig es anero ss'en.
L'endema maiti ausidas las messas, Karles e totz les autres
preyron comiat de totz les morgues ( fol. 63 r° )
e Karles ploran e Turpi e Rotlan baiseron los e motz d'autres,
preguan els que fesson preguarias a madona Sancta Maria que.ls
endresses e.ls guardes de tota enverssetat et aysso davant l'autar
de madona Sancta Maria. Et a l'isxir del monestier tan gran plor
e tan gran escampament de lagremas fo faitz que nuls homs no o
poyria comtar. E pres comiat enaisxi, e Karles e totz les sieus
partiron se d'aqui et anero ss'en vais Rosselho. E l'abat e.l
prior aneron amb els tot aycel dia e l'endema tornero ss'en al
monestier am gran gaug.